ANTONI VIDAL FERRANDO, poema ‘Veus’, llegit per l’autor


VEUS

 
Fa estona que em criden des dels avencs
inescrutables del país dels morts.
De segur que no és la mare ni el pare.
Hi ha massa impietat, excessos, grunys;
molta d’escòria i gens de tendresa,
cap redol de safirs o de roselles,
en la insistència color de rata,
compulsiva, estrident, d’aquestes veus.
Del llibre: ENTRE DUES FOSQUES
Edicions PROA, 2025

Compra el llibre AQUÍ


«…la vida de veritat dita amb paraules de veritat; amb el dir simple, net i clar, pur i net; amb l’aigua cristal·lina d’aquest dir que, precisament perquè sembla dir tan poc, diu tant; que, fent la impressió de no dir res —de no poder dir res— ho diu tot. La vida escrita en (teòriques) minúscules per convertir-la —fer-la reviure— en majúscules.» (de Xavier Serrahima)

El poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando, que acumula reconeixements i homenatges, publica un llibre tan lliure com tots, que coincideix amb els seus 80 anys. Amb el títol Entre dues fosques, Vidal Ferrando expressa el desconcert davant d’un món que ofereix horrors i meravelles, terres ermes i jardins. El pas dels anys no ha fet minvar la connexió de Vidal Ferrando amb els joves creadors, que admiren la seva llibertat d’esperit i la capacitat de sorpresa dels últims llibres.


Ressenya de Xavier Serrahima a RACÓ de la PARAULA

Ressenya de Jaume C. Pons Alorda a ARABALEARS

Ressenya de Josep Masanés a Revista POÉMAME

Ressenya de Montse Terrasa a DIARIOde MALLORCA

Entrevista de Miquel López Crespí a VILAWEB


Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. A partir d’uns plantejaments arrelats en la seva identitat illenca, ha anat construint un discurs sobre l’ésser humà contemporani. És autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004) Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018).

El 2008 es publicà Allà on crema l’herba,  que reuneix la seva trajectòria poètica anterior a la data de publicació. Ha guanyat els premis Ausiàs March, Ciutat de Palma, Jocs Florals de Barcelona i Josep M. Llompart – Cavall Verd de la Crítica, entre d’altres.

Com a narrador, Antoni Vidal Ferrando ha publicat les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1994), premi Sant Joan, 1999, i L’illa dels dòlmens (2007), Premi de la crítica Serra d’Or, 2008. El 2015 aquesta trilogia va aparèixer unificada en un sol volum, Cicle d’Almandaia. Amb el dietari Amors i laberints (2010), va guanyar el Premi Faula MMX de la crítica. El 2013 es publicà el seu llibre de relats Els miralls negres i el 2016 i el 2020 varen aparèixer dues novel·les breus: La ciutat de ningú i Quan el cel embogeix. El 2021 va obtenir el Premi Carles Riba amb el llibre Si entra boira no tendré on anar

Antoni Vidal Ferrando té obra traduïda al castellà, a l’italià i a l’alemany. També figura en antologies traduïdes al gallec, al francès, al romanès, al rus, al neerlandès, a l’hindi i a l’anglès.

El 2017 l’Ajuntament de Santanyí va crear el Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.


9 comentaris

  1. Impressionant. Gran poeta! Versos bells i corprenedors

  2. Fantàstic poema per sentir compartida aquesta «insistència color de rata». Gràcies.

  3. Estimat, enorabpna pel nou libre “entre dues fosques” una aferrada gran, el cercaré i el llegiré.🌺🌺🌺

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *