Del llibre OSSOS DE SÍPIA (Adesiara, 2021) en traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís.
Cigola la carrucola del pozzo,
l’acqua sale alla luce e vi si fonde.
Trema un ricordo nel ricolmo secchio,
nel puro cerchio un’immagine ride.
Accosto ilvolto a evanescenti labbri:
si deforma ilpassato, si fa vecchio,
appartiene ad un altro…
Ah che gia stride
la ruota, ti ridona all’atro fondo,
visione, una distanza ci divide
+++++++++++++++++++++++++++++
Grinyola la corriola del pou,
l’aigua puja a la llum i s’hi fon.
Tremola un record en el curull poal,
en el pur cercle una imatge riu.
Acosto el rostre a evanescents llavis:
es deforma el passat, es fa vell,
pertany a un altre…
Ah, que ja xerrica
la roda, et retorna al negre fons,
visió, una distancia ens separa.
(Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís)
Compra el llibre aquí