VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| EL PES DE LES ALES |
|---|
| A cada casa un buit, a cada pas un paisatge de silenci. Francesc Bernàcer |
| Aprèn una vegada més a mirar la bellesa escàpola del món tan atentament que et puga sorprendre sempre resolta en una veritat senzilla com la set abans del glop d’aigua, com un arbre que somnia a contrallum tot l’horitzó. Mira-la un colp més sense amagar-te gens rere l’escorça de mots escrits a rajaploma o pervinguts amb el corrent tenaç de rius que vessen sang. Al capdavall ets fill de la lentitud d’una mirada, de l’obstinació en uns mateixos angles i llums, dels pòsits amargs del temps i els escorrims d’una veu que es mou per les venes amb el seu batec sempre confús. Procura que els mots s’alcen lleugers com el vol dels ocells que travessen els vespres dels teus dies i el seu cant que toscament evoques i perfàs entre els silencis. Que tot el pes siguen ales per a aquest viatge que no acaba. Amb veritats senzilles com la set abans del glop d’aigua, com l’arbre que es fon amb l’horitzó. |
| Del llibre: PASSATGE Edicions del BUC, 2022 |
SEMBLANÇA
Passatge és un llibre intens, divers, amb una veu de marcada personalitat. Manel Rodríguez-Castelló, poeta fill de poeta, coneix l’ofici i té un compromís immens amb la paraula, amb la bellesa i el pensament. La seua mirada crea el paisatge des d’una posició atenta a la realitat que l’envolta i alhora reflexiva. Ho fa amb els ulls ben oberts, que inviten la resta dels sentits a estar vigilants amb cada detall. No podem anar pels camins del món immersos, atrapats, en la pantalla fal·laç de ficcions artificials. (Text de Manel Alonso)
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
Ressenya de Jordi Botella sobre Passatge a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya d’Enric Iborra de Passatge al bloc LA SERP BLANCA
Ressenya de Manel Alonso sobre Passatge a DIARIGRAN
BIOGRAFIA
Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i va exercir com a professor de català a secundària entre 1983 i 2018, any en què es va jubilar.
Va publicar en 1979 el poemari la ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978), al qual van seguir Esbós d’un cos (1983), De foc i danses (1987), l’acròbata dels ponts (1989), Erosions(1994), Ambaixada de Benialí (2000), l’antologia Música del sentit(2003), Humus(2003), Lletra per a un àlbum(2005), Estranyament(2013) i Passatge (2022), pels quals ha rebut els premis de la Crítica del País Valencià, el Jordi de Sant Jordi, el Roís de Corella, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot, el Maria-Mercè Marçal i l’Ausiàs March.
Ha publicat unes 2.000 columnes d’opinió sota el títol comú La pedra i el marge,arreplegades en part al blog http://lapedraielmarge.blogspot.com i en els volums Els dies contats (Premi Assaig Ciutat de Vila-real, 2002), La pedra i el marge (2007) i La pedra i el marge (selecció 2000/2010) (2012).
Ha escrit crítica i assaig literaris i tingut cura de l’edició de 35 poemes d’amor d’Ausiàs March (1998), Poemes de la Guerra d’Espanya (2006) de Joan Valls i Jordà, l’antologia 100 anys, cent poemes (2017) i La cançó de Mariola (2007) del mateix autor. Ha coordinat així mateix les antologies poètiques Foc secret. Homematge a Joan Valls i Jordà (1992), 62 poemes per l’Ovidi (2008), Ponts de paraules (2008) i La Terra del Foc (amb Jordi Botella, 2023).
Va dirigir la revista literària Lletres de Canvi (1980-1983), ha creat nombrosos espectacles poètics i coordina el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, metge i escriptor.
Ha estat antologat a Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep Maria Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/1918) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, entre d’altres.
Farem un pensament, una col·lecció d’aforismes i columnes, ha estat publicat en 2021, així com la traducció de poetes bascos Muga(Pruna Llibres, 2021). En 2024 ha vist la llum la traducció al català de Glosak/Glossar el món (Marte Poesía, Contrabando editorial) de Tere Irastortza, distingida amb l’Etxepare Laboral Kutxa Itzulpen Saria 2025 com a millor traducció de l’èuscar de l’any. La col·lecció d’assajos de tema literari escrits entre 1993 i 2023 Estimats poetes ha estat editada per Lletra Impresa en 2025.
Presideix l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà i és membre del PEN Club Català i l’AELC.
… que tot el pes siguen les ales del viatge que no acaba …
n’he assaborit el mots travessats en la teua veu, Manel, i recordae -així en la tortosina parla que tant m’agrada- les altres veus, les altres ales del dir-ne …
com ara la significació amagada al Collar de la Coloma d’Ibn Hazam, a l’Aixàtiva del segle XI
gràcies companys. salut i poesia
Sencillamente meravellós.😍
Primer va ser Round Midnight.
Després Bagdad Café.
I, molt després i durant molt de temps: també una altra pel·lícula i la seua música: Les hores.
Gràcies.
Ànima morta.