JAUME C. PONS ALORDA -2- poema ‘Envers una urna…’ en la veu de TXELL SOTA


ENVERS UNA URNA

I algun dia una persona s’aixecarà
botant del dormitori obert i
cridarà a ple pulmó que som
una calúmnia, que hem begut
vinagre en lloc de llet de mare,
que en lloc de sang tots tenim
gasolina, que un minut de
la teva fertilitat bastaria contra
tant de fàstic i tant vida mala,
que en lloc de política això ja és
pasta fregida i que la poesia
ha esdevingut el nou terrorisme
d’Estat. Aquest dia ja ha arribat.
Del llibre: RIU, BÈSTIA
LLEONARD Muntaner, 2021

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Ressenya de Pere Ciscar a CARÀCTERS

Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ


Vaig néixer a Caimari “entre gemecs i oliveres” dia 22 de novembre del 1984 i crec fermament en l’exaltació com a forma de vida. Sóc un incontinent eufòric, Míster Èpic and Majèstic, el meu títol nobiliari és Lord Alorda. Faig classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i visc a Vilafranca del Penedès amb la meva companya, la poeta Anna Gual, i la nostra filla, Lisa.

La meva formació en Filologia Anglesa a la UIB m’ha permès traduir al català Walt Whitman, Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop o William Blake.

A les mans un bon grapat de premis que em feien il·lusió guanyar: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi de Narrativa Pare Colom, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler o el Premi Cavall Verd Rafel Jaume en dues ocasions, entre d’altres.

He col·laborat assíduament amb el cantautor Dídac Rocher i amb els artistes plàstics Cristòfol Pons, Albert Pinya i Tomeu Estelrich. Sóc codirector de les col·leccions de narrativa Debiaix i Artificium amb Maria Muntaner per a Lleonard Muntaner, Editor. Sóc devot d’Honoré de Balzac, Nikos Kazantzakis, Pier Paolo Pasolini i Iris Murdoch.

Vaig formar part del col·lectiu i de la revista Pèl Capell i de l’antologia Pedra foguera. Obra meva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües, les darreres el grec i l’italià. Escric habitualment per al Setmanari El Temps, Lletres Bàrbares, La Veu dels Llibres i Ara Balears, i col·labor amb el podcast literari L’Illa de Maians. Sóc fàcil de localitzar a les xarxes, propagant lectures i passions, i entre les pàgines dels meus llibres. Sempre estic escrivint: poesia, narrativa, assaig… Ara mateix estic ficat en més poemaris, Les cendres de Pasolini i Meta; un volum de contes, Escola d’energia; i la novel·la que segellarà la trilogia, Matances. Amb Mil súmmums ja són 17 els poemaris publicats. En vendran molts més. I no és una amenaça, és una profecia.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *