JAUME C. PONS ALORDA – 1, llegeix el seu poema ‘Comiat amb anguila’


COMIAT AMB ANGUILA

Aquestes són algunes de les religions del meu temps,
amb tot el que té de negatiu dir ‘religions’,
amb tot el que té de mentida dir ‘el meu temps’,
perquè el temps, sortosament, no és de ningú
i perquè ningú, desgraciadament, no és del seu temps.
Del llibre: ERA
LABREU edicions, 2018

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ


Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984). Vaig néixer a Caimari “entre gemecs i oliveres” dia 22 de novembre del 1984 i crec fermament en l’exaltació com a forma de vida. Sóc un incontinent eufòric, Míster Èpic and Majèstic, el meu títol nobiliari és Lord Alorda. Faig classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i visc a Vilafranca del Penedès amb la meva companya, la poeta Anna Gual, i la nostra filla, Lisa.

La meva formació en Filologia Anglesa a la UIB m’ha permès traduir al català Walt Whitman, Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop o William Blake.

A les mans un bon grapat de premis que em feien il·lusió guanyar: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi de Narrativa Pare Colom, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler o el Premi Cavall Verd Rafel Jaume en dues ocasions, entre d’altres.

He col·laborat assíduament amb el cantautor Dídac Rocher i amb els artistes plàstics Cristòfol Pons, Albert Pinya i Tomeu Estelrich. Sóc codirector de les col·leccions de narrativa Debiaix i Artificium amb Maria Muntaner per a Lleonard Muntaner, Editor. Sóc devot d’Honoré de Balzac, Nikos Kazantzakis, Pier Paolo Pasolini i Iris Murdoch.

Vaig formar part del col·lectiu i de la revista Pèl Capell i de l’antologia Pedra foguera. Obra meva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües, les darreres el grec i l’italià. Escric habitualment per al Setmanari El Temps, Lletres Bàrbares, La Veu dels Llibres i Ara Balears, i col·labor amb el podcast literari L’Illa de Maians. Sóc fàcil de localitzar a les xarxes, propagant lectures i passions, i entre les pàgines dels meus llibres. Sempre estic escrivint: poesia, narrativa, assaig… Ara mateix estic ficat en més poemaris, Les cendres de Pasolini i Meta; un volum de contes, Escola d’energia; i la novel·la que segellarà la trilogia, Matances. Amb Mil súmmums ja són 17 els poemaris publicats. En vendran molts més. I no és una amenaça, és una profecia.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *