VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| ESPIGOLAR |
|---|
La mare, petita, es feria els peus mentre espigolava. Descalça, damunt els rostolls, jugava a collir allò que sobrava. Joguina de flors eren les roselles, rovell de colors, tatuatge d’estrelles. La casa de tàpia, coberta d’estels, un dia va caure de dalt del barranc. La mare, petita, jugava a collir, ella m’ho va dir i m’acaronava. |
| Poema inèdit |
REFERÈNCIES
Entrevista a NACIÓ DIGITAL: «Pep Fornés: «L’Etnològic mostra el talent que és capaç de destil·lar aquest país»
Departament Cultura Illes Balears: https://www.caib.es/sites/departamentdecultura/ca/n/josep_fornas_i_garcia/
Entrevista a VILAWEB d’Anna Zaera: «Pep Fornés: ‘Al nostre país la discrepància és considerada una obscenitat’».
BIOGRAFIA
JOSEP FORNÉS I GARCIA (Barcelona, 3 de gener de 1957), conegut també com a Pep Fornés, diplomat en Magisteri, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i Master en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona, el que li ha permès ser mestre, antropòleg, museòleg i escriptor català, gestor cultural i ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. El seu activisme cultural li va valdre el Premi Vila de Gràcia de Valors Cívics (2017) i a una Menció Especial dels Premis Ciutat de Barcelona (2020).
Com a mestre va exercir a l’Escola Municipal Tramuntana (1983-1985) i va ser vocal d’Ensenyament de l’Associació Veïns Vila de Gràcia.
Responsable de Cultura i Centres Cívics de Barcelona i director del Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (1985-1993) qui, amb en Jordi Fàbregas, va crear el Festival de Música Popular Tradicionàrius. Posteriorment fou responsable tècnic de Cultura, Centres Cívics, Arxius i Biblioteques del Districte de Gràcia (1993-1998) des d’on passà a ser Tècnic en Gestió Cultural i Patrimonial de l’Institut de Cultura de Barcelona (1998-2002) on participa en l’organització de La Mercè, el Carnaval de Barcelona, la Festa Europea de la Música, les Festes de Santa Eulàlia i la Cavalcada de Reis de Barcelona. Del 2003 al 2008 va ser director de programes del Museu Etnològic de Barcelona, per passar posteriorment a director i responsable de la fusió del Museu Etnològic i de Cultures del Món a partir del Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món, fins al 2020, que es jubilà.
Com a activista cultural, més enllà dels càrrec oficials, des del 1979 ha participat, dintre l’àmbit de la Cultura Popular i Tradicional catalana, en la creació dels Equips de Treball de Cultura Popular de Gràcia, embrió de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia, en l’Escola de Gralles i Timbals de Gràcia, Colla Vella de Diables de Gràcia, la Diàbolica de Gràcia, Gegants de Gràcia, Grallers de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Drac de Gràcia, Associació Catifaires de Gràcia… A més fou un dels organitzadors amb en Antoni Torrens i Gost va crear (1992) els Foguerons de Sant Antoni de sa Pobla a Gràcia.
Aquesta dilatada vida professional i activista l’ha portat a ser un assidu conferenciant arreu del món (Colòmbia, Mèxic, França, Síria, Marroc, Espanya…) i articulista a més d’autor de diversos llibres, tant especialitzats en antropologia com literaris.
Entre ells destaquen:
- Entre el Poder i la Màscara, etnohistòria del Carnaval de Barcelona (2008) Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Etnològic BCN (2017) Museu Etnològic i de Cultures del Món
- L’Etern Efímer, Gràcia 200 anys de festa (2017) Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia
- El Tió de Nadal, orígens i tradició (2020) Farell Editors
- Festa Major de la Vila de Gràcia, la memòria compartida (2021) https://www.revistarambla.com/, Barcelona
- Contes cabrons (2022) https://www.revistarambla.com/, Barcelona
- Poemes de clam i de festa (2022) https://www.revistarambla.com/, Barcelona