VÍDEO-LECTURA
ELS POEMES
| EL TEMPS PENTINA CENDRES | PRIVATS DE LLUM |
|---|---|
| El temps pentina cendres, clenxes de tot el viscut que encara cremen. Lentament, llaura cabells, els treballa per amansir-los, emblanquinar-los nevar-los. Ells es deixen, manyacs, perquè saben que la força no s’emmotlla a cap volum, saben que l’arrel viu dintre. Ni tisores ni raspalls, frueixen l’època que els vesteix amb un cromatisme diferent. Canvia el paisatge, l’essència, resta. | Privats de llum, els brins d’herba, creixen en blanc rotund, per la terra calçats. S’allarguen. Certifiquen la vida, com els teus cabells blancs. En la mort es realitza l’eternal, la força de l’espiral infinita, el garbuix de l’ignot, la vida transcendent sota la llosa. A l’ombra, blanc de boira, llum vertadera, alça el cap. |
| d’Àngels Cardona | de Mª Victòria Secall |
Del llibre: BRINDIS
Edicions GODALL, 2025
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
Brindis s’articula en set àmbits poètics que, segons Cardona, “fan una analogia entre l’arbre i el cos de la dona”. Les arrels, les branques, el tronc, els fruits i les fulles serveixen per parlar de diferents parts del cos i de l’experiència femenina: els peus com a memòria dels camins recorreguts, els braços com a eines de treball, el sexe, la boca, els ulls i, finalment, el tronc com a símbol de l’empoderament. “Volem reivindicar els nostres cossos sense estereotips. No volem ser vistes com a objectes ni com a dones que han de dissimular la seva edat”, diu Secall.
Per les dues autores, la poesia és una forma de descoberta i de denúncia. “La paraula feta poema ens permet conèixer coses de nosaltres mateixes que no sabíem”, expliquen. El llibre no defuig temes com el dolor, la mort o el silenci imposat a les dones grans. Tampoc renuncia a l’humor, la memòria i el goig d’estimar. “Hem volgut parlar del que som i del que hem viscut, però també deixar un llegat, una reflexió per a les generacions futures”, afegeix Cardona.
El llibre s’inscriu en un moviment més ampli de visibilització de les dones grans dins l’àmbit artístic i cultural. “En el món del cinema, moltes actrius ja no reben papers. A la poesia, també s’ha silenciat molt la veu femenina amb els anys”, diu Secall. Per això, Brindis és també una declaració pública: “Obrim finestres, deixem passar l’aire, volem que se’ns vegi tal com som”.
REFERÈNCIES
Alcem les copes!, ressenya de Jaume C. Pons Alorda ARA-BALEARS
Entrevista de Josep A. Calvo a DBALEARS.cat
“Brindis, nou llibre sobre dones invisibles i resistents” a UEP! Mallorca
Entrevista amb les dues autores: “Kinesdues: poesia, vellesa i rebel·lia” per TINO MARTINEZ
«Gran afluència de públic a la presentació de ‘Brindis’» per Josep A. Calvo a dBALEARS
BIOGRAFIES
| ÀNGELS CARDONA | MARIA VICTÒRIA SECALL |
| Àngels Cardona Palmer (Palma, 1951). Mestra i poeta. Creu que la poesia és un estat, un codi de circulació interna. La recerca de la identitat des d’un cos i un cor de dona, l’atenció al sofriment i a la injustícia, l’amor a la terra i a la llengua, conformen el seu escenari vital. Ha publicat sis poemaris, Poètica corporal (1999), Tres camins, un viatge (2003), Cicle del carboni (2005), Funció Púb(l)ica (2006), Quan la paraula és dona (2016), Invictus (2019) i Carnals, som (2023). Ha obtingut el segon premi Vila de Lloseta, i primer premi d’Algaida i Porreres. Ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (2007), Erato bajo la piel del deseo (2010), Nou de set (2010), Amb accent a la neutra (2014), Versos per la llengua (2014) i Flamarades sortiran (2023) | Maria Victòria Secall de Fermentino (Barcelona, 1948). Psicòloga i poeta. Participa activament en la difusió de la poesia a recitals, tallers de creació i tertúlies. Escriu com un acte d’amor propi i aliè, la comprensió i compassió del dolor, el goig compartit, la denúncia. Ha publicat set poemaris, entre els quals Gramòfon de runes (2012), El dia que va néixer Orlando (2018), El perfum del llorer (2018) i Frontissa (2021). Ha rebut els premis Rei en Jaume (1997), Ciutat d’Igualada (1999), Ancora (2001) i Xavier Casp (2018). Ha estat antologada a13×3 Poesia perifèrica (2006), Eròtiques i despentinades (2007), XV festival de Poesia de la Mediterrània (2013), Amb accent a la neutra (2014) i Flamarades sortiran (2023). |
Que bonics!
Gràcies per tota squesta feina.
Be tornat a escoltar-los. La veu al teu Torna-veu és una rina preciosa per «sentir»poesia. La oralitat és l’origen de tota poesia.
Gracies pel Tornaveu poetic i per escampar tanta poesia.
Moltes gràcies a vosaltres per voler participar en aquest petit altaveu de poesia catalana!!
Molt contenta q el llibre hagi merescut la teva atenció. Per a les autores i l’editorial sempre és un goig i una oportunitat que ens escoltin i se’n faci difusió de la nostra obra. A Brindis celebrem la bellesa de la vellesa, amb 74 poemes a 4 mans. . Dos dels quals són els que has triat . La veu encara els fa més propers. Gràcies