VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| PÀREME MAKRÀ An me piaki, pàreme makrà Ecì pu e talassa ghennìete ce o ijo fse chari asprizi ta spitia Ecì pu ‘en èchi potè ‘nvitia ce to jeno na ‘gapisi ‘en forìete Pàreme stin akra tis ajera Va vlefso ‘pù panu tin zoì ta sìnneva na maso treferà Pame ecì pu o cerò ‘en ponì na ‘nghiso ‘on lustro min chera tin ghi na cikloso min charà Pàreme, ka arte ànifsa t’atterà | PORTA’M LLUNY Si em prens, porta’m lluny allà on neix el mar i el sol de gràcia emblanquina les cases on no havent-hi mai enveja la gent no té por d’estimar Porta’m a la riba del cel per veure des de dalt la vida per provar els núvols flonjos Anem on el temps no fa mal a tocar la llum amb la mà a cenyir la vida de joia Porta’m, he obert ja les ales |
Del llibre: CATUMERÈA
Traducció de Joan Ramon Lladós
MUSICAOS Editore, 2022
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
«La Catumerèa», en Martano, és un carrer llarg i estret que en el seu moment connectava el centre del poble amb la via Traiana Calabra i en la qual s’obrien molts patis, alguns dels quals han aconseguit sobreviure als desastres arquitectònics comesos en els anys seixanta i setanta del segle passat. Aquest carrer, amb els seus carrerons laterals, era tot un món. Cada pati era un món. Predominantment de llengua grega. Llegeixo Luceri ha triat aquest carrer com a títol i lloc simbòlic, encreuament de camins d’una recopilació que, com resa el subtítol, «versos multilingües al sud del sud», reuneix versos escrits en italià, grec, espanyol i griko, sense cap intenció localista o folklòrica. Entre reminiscències literàries i autobiografia se situen aquests poemes, cadascun dels quals recull el testimoniatge d’un lloc, un record, un «passatge» de l’autor sobre els temes del viatge, el confinament, l’exili, en un cert sentit, el significat d’estar en un altre lloc.
EL GRIKO
En el sud d’Itàlia, en l’antiga Magna Grècia sobreviuen un parell d’enclavaments en el que es parla una versió moderna del grec dels seus avantpassats, anomenada grico, griko, greco-salentino o greco-calabrès, l’origen exacte del qual encara es desconeix.
El grico compta amb uns 20,000 parlants. Dividits en dues comunitats, la més nombrosa en Puglia (península de Salento, taló de la bota italiana) i una altra més petita a Calàbria (la punta de la bota italiana) aquests dos enclavaments es troben separats, la qual cosa fa que el seu desenvolupament històric de la llengua hagi estat diferent i no es tracti d’una llengua unitària.
L’àrea de griko-parlant de Salento està formada per nou petites ciutats: Calimera, Martano, Castrignano de Greci, Corigliano d’Otranto, Melpignano, Soleto, Sternatia, Zollino, Martignano.
La comunitat de Calàbria està formada per nou pobles en la zona muntanyenca de Bovesia, està comunitat és més petita que la de Salento i compta només amb 2,000 parlants i altres 3,000 persones que ho entenen.
Alguns consideren el griko com un dialecte del grec modern, però altres afirmen que és una consideració una miqueta errònia, perquè si bé totes dues llengües s’assemblen i tenen un origen comú, van evolucionar de manera independent. Existeixen dues teories que intenten explicar l’origen del griko, datant-lo en dues èpoques molt separades en el temps.
Avui dia ningú utilitza el grico espontàniament i es creu que en una generació podria desaparèixer almenys de Calàbria, ja que dels seus 3,000 parlants només 50 tindrien menys de 35 anys. Els esforços fets per associacions culturals o el suport dels governs italià i grec ha despertat un cert interès pel passat grec però són més els que prefereixen aprendre grec modern que grico.
Referències
«Un incontro con la poesia di Leo Luceri» a la revista GALATINA24
«El Griko o Grecánico» , per MC. Ponce a CLASICAS 2.0
«Griko, un idioma antiguo» per Antonella Marchisella a Revista ITALIANI
«El «griko», una de las herencias griegas de Italia que se resiste a morir», per Jaime Castro García a LA-VANGUARDIA
BIOGRAFIA
Leo Luceri, nascut a Martano el 1961, un poble del Salento que pertany a la comunitat minoritària que parla la llengua grika. Ha passat gran part de la seva vida estudiant i treballant a l’estranger. Llicenciat en Llengües i Literatures Estrangeres, es va doctorar a la Universidad Autónoma de Madrid amb un treball de recerca en Literatura Comparada. Ha desenvolupat la seva activitat com a Lector d’italià en diferents Universitats (Quito, Madrid, Bratislava) i ha estat docent de Llengua Francesa en diferents instituts d’educació superior a Itàlia.
Ha publicat articles de critica literària en revistes especialitzades i el poemari “Catumerèa” –versi multilingui a sud del sud (Musicaos Editore, 2022). Els seus poemes han estat publicats en diverses antologies i revistes literàries.
Escriu preferentment en llengua italiana, però també en griko i, ocasionalment, en castellà. Es dedica a la defensa de la llengua grika i a la promoció de la literatura en el seu territori.