ALBERT ROIG, poema ‘Fossar’, en la veu de l’autor

Foto portada: © Rafael Vargas.
Foto del vídeo: Toni Catany. Nin, Eivissa. 1967. © Fundació Toni Catany


FOSSAR
Illa amb la cala i l’escull.
Vila amb la sitja i el trull.
 
Al mirall, lent, dels Seus Ulls,
negres, la Mar cus la llum
més neta i els horts, la llum
dels tarongers, flors, i els ulls
 
més negres, de l’Aigua Mort, 
nits d’aigua closa que els sols
no gosen besar. S’hi adorm
el llot dels més vells records.
 
Al cor de la nina, Mar, 
fonda cremes, i els ulls, Sol,
li buides, i els budells, carn
podrint-se, encetes, i el cor.
 
A Mallorca, durant la Guerra Civil.
 
Del llibre: FER NEGRE
Editorial: Llibres del segle, 2025


Compra el llibre AQUÍ


El paisatge és una cara. No la cara, la pell, la llum, de la Verge i l’infant, sinó la cara dels cims, la neu, els torrents de la pintura de Leonardo da Vinci. La sang, La Nit i el Bosc.
La primavera de 2016, a Valldemossa, a la Serra de Tramuntana, un nin asmàtic i malaltís, en Mateu Mulet, li parla de la mort, de la seva pròpia mort i de la seva infància. La Processó del Silenci, vestes i dones endolades, vels negres i cadenes, descalces, ciris, relíquies, martiris.
I torna a la Mar, com qui torna a la infància.
Aquell adolescent, a la darreria de l’estiu, la gota de mel, pets horts, el canyar i ei Riu. Al Tercer Cel, al Cel dels poetes, la Verge cremava i girava i girava. Era la Gràcia i era el Coneixement.


«Albert Roig a la pedrera de l’Etna», per Xavier Lloveras a NÚVOL

“Avui ja no té sentit parlar del paradís”, per Bernat Puigtobella a NÚVOL

“La gràcia de la meva vida és que mon pare es va arruïnar, com Gabriel Ferrater”, per Andreu Barnils a VILAWEB

«Vull que la gent torne a llegir bona poesia» a Revista APROP


Albert Roig (Tortosa, 1959). A Els ulls de la gossa (1979-2019) i a Fer negre, editats per Edicions 62 i Llibres del Segle, ha aplegat (gairebé) tota la seva obra. Ha gravat el disc Salvatge cor, amb música de Krishoo Monthieux i Marc Egea, editat per Blau CD.  Li ha estat concedit el premi “Citta’ di Sassari” Prize, Lingue Minoritarie, Minority languages, minority culture, 2009, per la seva obra poètica. A l’assaig Cecília de Florejats (Tushita edicions) fa una semblança del poeta brasiler Manoel de Barros i del poeta barroc Vicent Garcia. 

Foto de Jep Colomé

El seu darrer assaig és Posseït (L’Altra Editorial), on visita les vides dels grans poetes catalans de finals de segle passat. Aviat apareixerà l’assaig L’actriu i el vers, editat per l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona. Ha escrit els llibrets de l’òpera Roses de gos, una recreació de Dido and Aeneasde Henry Purcell, i Flor d’escarabat, amb música de Carles Santos, editat per DINSIC Publicacions Musicals, i ha fet la dramatúrgia de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, editada per Lleonart Muntaner, dels contes de Jesús Moncada, L’aigua, dirigida per Xicu Masó, i de Mata’m psicosi, dirigida per Lucia del Greco. Ha escrit i ha dirigit El ring. Salvador Espriu vs Gabriel Ferrater, interpretat per Dafnis Balduz i Jaume Madaula.


2 comentaris

  1. Moltes vegades el millor d’un poema, i gaudir-ne en tota la seva esplendor, gaudir de tota la seva bellesa, és escoltar-ho ben recitat. I si és pel seu autor…encara millor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *