VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| SI EN FOS CAPAÇ… |
|---|
si en fos capaç, si tingués cos, si cregués res, si resistís contra l’abús del mal voraç que em vol cap clos i ventre pres, si em deseixís del tracte injust que em treu del pis, em barra el pas i trenca l’os, si anés encès pel meu país il·lès il·lús sense fer cas de cap cap gros, ja m’heu entès, si fos aixís, desfet el nus, dret al pedrís d’en si no fos, diria dos versos o tres. |
| Del llibre: LA POLICIA IRÀ DE BÒLIT Il·lustracions de Tura Sanglas Documents Documenta, 2025 |
SEMBLANÇA
la policia irà de bòlit recull “els escrits sorgits de resultes del màster d’insurrecció popular espontània simbolitzada per l’u d’octubre del disset”. L’humor enginyós marca de la casa es fa present ja en el subtítol del llibre: “1-0. poemes i notes disperses escrits el 2018-19 des de dins de l’ona expansiva de l’un a zero”. (de Documents Documenta)
La policia irà de bòlit és un llibre polimètric, vull dir que conté poemes escrits en versos curts i llargs. Quan escriu en decasíl·labs ausiàtics ho fa amb un to molt diferent a March. No hi trobareu el poeta que s’embriaga amb el seu dolor, sinó el poeta que embriaga. Hi ha poemes d’amor, més que de desamor. No hi trobareu el jo adolorit del poeta de Gandia sinó més aviat un jo indignat i juganer que es llança a la diatriba contra els opressors, com fa al poema ‘ampla és la teva galta oh castella’, on parla del “xiringo de madrit, l’escòria de l’escorial, la tolèdol eterna i el ‘baile de los caídos’, amb tots els seus ‘compadres’, ‘paisanos’ i ‘tocayos’”. (de Bernat Puigtobella a NÚVOL)
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
«‘La policia irà de bòlit’, o la poesia essencial d’Enric Casasses», per Enric Umbert-Rexach a revista PLOMA
Presentació del llibre a la Biblioteca Walter Benjamin de Portbou, per Enric Umbert-Rexach
«El país patit d’Enric Casasses» per Bernat Puigtobella a NÚVOL
Ressenya de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
«La policia irà de bòlit, d’Enric Casasses», per Jaume Muñoz a CULTURACA
BIOGRAFIA
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951). Poeta. Fill d’Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc).
És autor dels reculls La bragueta encallada (1972), La cosa aquella (1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), Tots a casa, al carrer (1992), No hi érem (1993, premi Crítica de poesia catalana 1994), Començament de començaments (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), Els nous cent consells del consell de cent (1996), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Uh (1997), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998), Plaça Raspall. Poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Que dormim? (2002), Bes Nagana (2011), Diari d’Escània i Univers endins (2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou (2013), T’hi sé (2013), Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall Soleiada (2014), El nus la flor (2019, premi Lletra d’Or), Sol·liloquis de nyigui-nyogui (2021), un recopilatori de setze composicions més narratives, dues d’elles inèdites, escrites entre el 1977 i el 2020, i Marramaus (2023), un recull de pensaments, ocurrències, reflexions, poemes, idees, etc., escrites entre el 2003 i el 2022.
Ha publicat també els reculls d’articles i de proses El poble del costat (2008) i La foneria i el paperer (2010). L’any 2020 publicà Assagets, reflexions en vers sobre Niccolò Paganini, Antoni Gaudí i el sardanista Josep Blanch i Reynals. És autor de diversos estudis d’autors de la literatura catalana moderna i contemporània (Jacint Verdaguer, Josep Carner, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana i Joan Vinyoli).
També ha fet diferents muntatges poeticomusicals de la seva obra, en col·laboració amb Pascal Comelade (La manera més salvatge, 2006; N’ix, 2010), i ha estrenat dos espectacles teatrals, Do’m (2003) i Monòleg del perdó (2005).
L’any 2011 obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció per la seva versió de Le cornet à dés (1916), de Max Jacob, el 2012 el Premi Nacional de literatura del CoNCA, el 2020 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2025 el Premi Jaume Fuster per la seva trajectòria literària.