VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| I DESPRÉS |
|---|
No sé com vaig adormir-me després de tots els besos, la saliva gastada, la suor vessada, del moviment. Tenia les mans com un motlle de tu, els cos vinclat cap a tu, els ulls avesats a tu, com si noltros dos ens haguéssim fos en un alè que corria sense parar cap a l’olor de la nit fonda, dels records que no fugen. I després?, digues, digues-me què hi ha després de tot, del fervor i l’amor, de la pluja que ho renta tot lentament, com una carícia petita. Jo puc dir-te que hi som, tu i jo, transcrits amb lletres en una llibreta nova que ara és negra, memòria de la nit, d’aquesta nit física. |
| Del llibre: FELANITX XVIII Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat Edicions 62, 2020 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach aNÚVOL
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
BIOGRAFIA
Andreu Gomila Llobera (Palma, 1977). Poeta, novel·lista, crític literari i teatral i cap del comité de traducció del PEN Català. Va dirigir el setmanari TimeOut Barcelona del 2010 al 2017. Ha publicat els poemaris Un dia a l’infern dels que són (La Magrana, 2011), Diari de Buenos Aires (Moll, 2007), Aquí i ara (El Gall, 2007), Carrer dels dies (Proa, 2012), Felanitx (Edicions 62, 2020) i Joia (Cafè Central, 2023); les novel·les El port. No serà res de mi (Moll, 2010), Continents (Empúries, 2016) i La mesura de totes les coses (Empúries, 2021); i l’assaig musical Putos himnes generacionals (Empúries, 2015). Ha traduït Cioran, Apollinaire i Delmore Schwartz, entre d’altres. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, francès, hongarès, romanès i serbocroat.