VÍDEO-LECTURA
Foto: ©-Francesc-Gelonch
EL POEMA
| L’ESTANÇA DE L’ÉSSERA |
|---|
L’horror és de sentir que entre la veritat i nosaltres no hi ha sinó un pas de tenebra. Carles Riba En el parir romandre muda subjecta al dur a llum en l’esperar éssera carn l’ànima retenir gràvida ment del ventre alliberar en mudar la desconeguda el sentit desnonar en el negar-se a procrear l’art d’engendrar l’esdevenir éssera llenguatge en el desraonar descriure-ho tot profètic en no dir néixer vagit en el cridar morir oracle i veu en el callar |
| Del llibre: D’INFINITUS LLEONARD MUNTANER Editors, 2017 |
SEMBLANÇA
«El que més interès he tingut a revelar, en autoretratar-me, és un impuls irrefrenable de llibertat. En aquest vídeo em sento lliure amb l’aigua, la terra, l’aire i el foc. Defenso que l’art, l’escriptura, s’ha de plantejar amb aquest a priori de negació del propi subjecte i àdhuc del seu gènere. És un fet que fa petja en l’obra: negar el jo, d’antuvi ja implica que, en defugir-lo, es crea un efecte el·líptic que evidencia, ben pregonament, la condició humana i psicoanalítica de qui escriu, de l’individu, insurrecte contra el fardot social i, per què no?, també contra el fisiològic. L’art, la poesia, doncs, com a màxima llibertat de l’individu, ja deslliurat del subjecte que el subjecta.» (Text d’Ester Xargay per interpretar el vídeo que es va presentar sota el títol de II VA DE SOI, QUE C’EST MOI… al Flux_Festival de Vídeo d’Autor 2008)
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
«Ester Xargay, morir és ser infinitiu per sempre», per Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
«Ester Xargay, l’éssera riallera», per Josep Pedrals EL PAÍS
«Ester Xargay, la rialla infinita», per Francesc Gelonch a NÚVOL
«Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica» per Jordi Marrugat
BIOGRAFIA
Ester Xargay Melero neix a Sant Feliu de Guíxols el 12 d’abril del 1960, però es cria a França. Amb els pares i la germana viuen primer a París i després a Bourges, on Xargay entra en contacte amb els moviments d’avantguarda gràcies a les visites escolars a la Maison de la Culture de Bourges, un centre creat per Alexander Calder que es converteix en un dels espais d’experimentació artística més importants de França. A casa alterna les llengües catalana i francesa, idioma en què fa les primeres temptatives literàries (que no es conserven).
Amb la família, Xargay torna a Catalunya el 1978, amb divuit anys. Els seus pares obren una llibreria a Sant Feliu de Guíxols —que tindrà una vida curta—, on l’autora treballa abans de marxar de nou cap a París per estudiar teatre. Poc després s’estableix definitivament en terres catalanes, on el 1986 coneix Carles Hac Mor (1940-2016), que esdevé la seva parella artística i sentimental, i el 1995 es llicencia en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
L’autora és artista interdisciplinària, pionera en diversos camps: treballa la creació artística en l’àmbit sonor (música electroacústica) i audiovisual (fa videopoesia i videoinstal·lacions, però també realitza documentals per a Barcelona Televisió entre 1998 i 2002), la performance i el happening, i també fa de gestora cultural i col·labora en mitjans escrits com l’Avui, Papers d’Art, Transversal, El Temps, Reduccions, Lápiz, Tramesa, Fenici, Asterió, Sense Títol, Talp Club, Làtex, Cactus o Els Marges i en les revistes digitals Corner i The Barcelona Review. Amb Carles Hac Mor tradueix del francès Gilbert Lascault, Tzvetan Todorov, Blaise Pascal i Adrian Pic.
Xargay es dedica principalment a la poesia en qualsevol de les seves formes. Fa de gestora cultural, exposa en diversos centres i institucions (Centre d’Art La Panera, La Virreina Centre de la Imatge, Arts Santa Mònica, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu de Lleida, etc.), participa en nombrosos festivals i publica plaquettes (Els àngels soterrats, 1990; Les flaires del galliner, 1993; Ainalar, 2005, etc.), llibres de poesia (Darrere les tanques, 2000; Trenca-sons, 2002; Salflorvatge, 2006; Aürt, 2009; Infinitius, 2017; Desintegrar-se, 2019, etc.), teatre (Tirant lo Blanc la o La perfecció és feixista o La construcció del socialisme, 2000) i narrativa (Carabassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001, juntament amb Carles Hac Mor). Amb la peça audiovisual Paraparèmies, desplaçament, cosificacions i el documental per a BTV El Grup de Treball guanya el Premi de Creació Audiovisual de Navarra (1999) i el Premi Espais a la Crítica d’Art (2000) respectivament.
Entre el 2005 i el 2011 és programadora en cap del festival Barcelona Poesia amb David Castillo, Eduard Escoffet i Martí Sales, i del 2007 al 2014, juntament amb Carles Hac Mor, programa el cicle de recitals Poesia als Parcs, realitzat als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. A partir del 2020 dirigeix el Centre Cultural La Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura, al Marquet de les Roques, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest centre cultural de la Diputació de Barcelona és un espai dedicat a l’experimentació i a l’estudi de nous llenguatges que propicien les pràctiques híbrides i que compta amb una programació estable d’exposicions i activitats.
Xargay mor a Palamós el 19 de gener de 2024 a causa d’un càncer. L’any 2025, l’Ajuntament de Juneda i el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent impulsen la creació del Premi Ester Xargay de Videopoesia, un guardó destinat a fomentar el camp del videoart vinculat a la literatura.