VÍDEO-LECTURA
Lectura del poema en català, en la veu de Feliu Formosa:
EL POEMA
| WORTE | PARAULES |
|---|---|
Allein: du mit den Worten und das ist wirklich allein, Clairons und Ehrenpforten sind nicht in diesem Sein. Du siehst ihnen in die Seele nach Vor- und Urgesicht, Jahre um Jahre — quäle dich ab, du findest nicht. Und drüben brennen die Leuchten in sanftem Menschenhort von Lippen, rosigen, feuchten perlt unbedenklich das Wort. Nur deine Jahre vergilben in einem anderen Sinn, bis in die Silben – doch schweigend gehst clu hin. | Tot sol: tu amb les paraules, i això és la veritable soledat, clarins i arcs de triomf no hi son en aquest ésser. Les esguardes dins l’ànima buscant el primer rostre, el rostre primigeni any rere any… tortura’t, fins a l’esgotament, no trobaràs. I més enllà son encesos els llums en una dolça llar humana i d’uns llavis rosats, humits, com una perla, inofensivament surt la paraula. Només s’esgrogueeixen els teus anys en un sentit diferent, fins als somnis: síl·labes… però tu hi vas entrant calladament. |
| Del llibre: APRÈSLUDE, Gedischte Editor: LIMES VERLAG WIESBADEN, 1955 | Del llibre: APRÈSLUDE Traducció: Feliu Formosa Editor: PAPERS DE VERSÀLIA, 2025 |
SEMBLANÇA
Aprèslude, de Gottfried Benn (Putlitz, 1886 – Berlín, 1956), és un dels últims llibres de poemes publicat en el cim de la seva maduresa literària per aquell autor controvertit que va escandalitzar de valent l’àmbit cultural berlinès de la seva època amb un breu recull: Morgue i altres poemes (1912). Gottfried Benn va publicar Aprèslude l’any 1955, un any abans de morir. En aquests poemes s’aprecia un pessimisme i melangia radicals que contrasta amb una lírica poderosa que descriu el pas del temps, el passatger de l’existència, la banalitat dels somnis, la buidor que es desprèn de la fantasia.
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
“‘Aprèslude‘ de Gottfried Benn”, per Teresa Costa-Gramunt a EIX-DIARI
BIOGRAFIA
Gottfried Benn (Mansfeld, Prússia Occidental, 2 de maig de 1886 — Berlín, 7 de juliol de 1956). Poeta i assagista alemany. Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador. La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món: Morgue (1913), Söhne (‘Fills’, 1913), Fleisch (‘Carn’, 1917), Schutt (‘Runa’, 1924).
Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat: Der neue Staat und die Intellektuellen (‘El nou estat i els intel·lectuals’, 1933) i Lebensweg eines Intellektualisten (‘Vida d’un intel·lectual’, 1934), bé que no participà en l’eufòria nacionalista. Considerava que l’elaboració del material líric i lingüístic hauria de posseir una autonomia absoluta enfront de qualsevol altra activitat intel·lectual. Publicà altres llibres de poemes, com Fragmente (‘Fragments’, 1951), Aprèslude (1955), etc, i també d’assaig, com Probleme der Lyrik (‘Problemes de la lírica’, 1951), d’una decisiva influència damunt la lírica alemanya de la postguerra.
Totalment d’acord, Montserrat.
Un poema trasbalsador, com ho són la majoria de poemes de Gottfried Benn. La veu de Feliu Formosa il·lustra perfectament la força del poema. APRÈSLUDE considero que és un llibre imprescindible per entendre el llegat poètic de G. Benn.