JOAN ALCOVER, poema ‘Desolació’ en la veu de Marina Llompart


Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,  
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;  
mes branques una a una va rompre la tempesta,  
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. 

Brots de migrades fulles coronen el bocí  
obert i sens entranyes que de la soca resta;  
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,  
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,  
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,  
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
 
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:  
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;  
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort. 

Del llibre: CAP AL TARD
Gustau Gili Editor, 1909
———-
Del llibre: POESIES – Edició completa
Edicions 62, 2025

El poema Desolació de Joan Alcover va ser publicat l’any 1909 dins del llibre  Cap al tard. L’obra se situa en un moment important de la seua vida, ja que l’any 1887 va morir la seua dona, Rosa Pujol, el 1901 va morir la filla, Teresa, i el 1906 s’havia produït la mort del seu fill Pere.
El gènere literari d’aquest poema, és la lírica  sentimental. L’autor parla en primera persona i expressa la seu tristesa i dolor per la mort de la dona i els seus fills, però vol continuar vivint.


Gustau Gili Editor, 1909

Compra el llibre AQUÍ

Joan Alcover, “el més digne dels romàntics”, ben presentat, per Miquel Àngel Llauger a EL PAIS

“Joan Alcover, la font poètica de Mallorca…”, Per Joan Safont a VILAWEB

Entrevista a Ignasi Moreta al programa de MÉS-NIT de 3Cat

“Restitució de Joan Alcover”, per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS

“Esdevenir arbre pot estar de moda”, per Jaume Cladera a NÚVOL


Joan Alcover, poeta, assagista i polític, va néixer a Palma el 3 de maig de 1854 i hi va morir el 25 de febrer de 1926. Enguany es compleixen, per tant, cent anys de la seva mort.

Va estudiar a l’Institut Balear, on coincidí amb figures destacades com el poeta Miquel Costa i Llobera, l’escriptor Joan Lluís Estelrich i el polític Antoni Maura. El 1869 inicià la carrera de Dret a Barcelona, ciutat on entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença. El 1878 tornà definitivament a Mallorca, on s’incorporà al partit liberal liderat per Antoni Maura i fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma.

Paral·lelament a la seva trajectòria política, Alcover desenvolupà una intensa activitat literària. La seva obra poètica en català es recull principalment a Cap al tard (1909), que inclou alguns dels poemes més emblemàtics de la literatura catalana, com «La Balanguera», «Elegies», «Miramar», «L’espurna», «Desolació» o «La relíquia», i a Poemes bíblics (1918).

Reconegut com un gran orador, complementà la seva producció poètica amb nombroses conferències, recollides a Art i literatura (1904) i Reacció literària (1910), i també amb discursos als Jocs Florals, articles i retrats literaris. Va ser proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1909) i guardonat amb el Premi Fastenrath (1919) per Poemes bíblics. També fou corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola (1904), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1916).

Per tots aquests motius, el Govern de les Illes Balears ha declarat el 2026 com a Any Joan Alcover.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *