JOAN CLAUDI FORÊT, poema en vivaro-alpin, ‘La Clau daus Prats’ llegit per l’autor


LA CLAU DAUS PRATSLA CLAU DELS PRATS

Una font a la Clau daus Prats
s’enfur au mei de l’èrba e sauta diens la rasa,
chanta e se pèrd diens los chirats.
Qui qu’a pogut auvir sa frasa?

Una voetz destorba una resson
en mandant quatre mots au soleu d’una clara,
pue s’es quesaa. Font o chançon,
la cuna me foguèt plus chara?

Me trovèro tornar solet
quand la voetz se tuèt au metan de las sochas
e de paraula aguèro set.
Vouguèro beure a d’autras bochas.

La vraia lenga dau país
qu’es le dire escondut sos le cuvèrt de lausas
coma un augèl se cala aus nis,
iela baila gost a las chausas.

Quora las fonts s’agotaràn,
dau riu neir de l’oblit s’emplenará ma tèsta.
Eissublo onta se’n vai virant
quela aiga que me’n fasiau fèsta.

Le silenci estofa ma viá.
Un aire s’envolèt que mi voliau reprendre.
Chèrcho la font que me dessiá,
la Clau daus Prats la vòu pas rendre.
 
 
Una font a la Clau dels Prats
s’enfuig al mig de l’herba i salta dins la rasa,
canta i es perd entre el pedruscall.
Qui ha pogut sentir el seu murmuri?

Una veu pertorba un ressò
llançant quatre mots al sol d’una clariana,
i després calla. Font o cançó,
quina em vaig estimar més?

Em vaig tornar a trobar sol
quan la veu s’esvaí entre les soques
i vaig tenir set de paraules.
Vaig voler beure d’altres llavis.

La llengua vertadera del país
és el dir amagat sota el llosat,
com un ocell s’arrecera al niu,
ella dona sentit a les coses.

Quan les fonts s’assequin,
del riu negre de l’oblit s’omplirà el meu cap.
Oblido ja on se’n va
aquesta aigua que em feia festes.

El silenci ofega la meva vida.
Una musica que jo volia entonar es va envolar
Busco la font que m’apaivagui la set,
la Clau dels Prats no la vol tornar.

Del llibre: UN GRAND EISSAM DE MOTS

Traducció: DOLORS CATALÀ

Editorial: EMCC, 2013


Un grand essaim de mots bourdonne dans la tête du poète, qui se plaît à filer la métaphore apicole. Les mots font le poème comme les abeilles le miel, mais ici l’essaim est double: il comprend les abeilles vivaroises et les languedociennes, qui feront, selon le pays et sa flore, « miel de bruyère ou de garrigue », de goût différent.
Il s’agit dans les deux cas, mais surtout dans le parler périphérique qu’est le vivarois, de lutter contre le silence et l’oubli des mots et, en dernière instance, contre le temps et la mort.
La garrigue est devenue muette, mais plus encore le Vivarais. Pour faire vivre ces abeilles-mots qui sont comme les âmes de leurs locuteurs disparus et tout ce qui nous reste des générations englouties,  l’auteur a recouru à l’oralité populaire, à ses dictons et forinulettes. Or formulette implique forme: Un grand essaim de mots est une recherche permanente de formes.

Ces chants du nord et cants du sud célèbrent la nature avec ses gens et les « abeilles industrieuses » qui y butinent : les mots. (Publié il y a 25th May 2013 par bartavèl)


Compra el llibre AQUÍ


“Dètz ans de literatura occitana : un pichòt viatge de papier…”, per Silvan Chabaud a LO DIARI

«Forêt Jean-Claude, Milleans de littérature d’Oc», per la Université Paul-Valéry – Montpellier 3 

«Un cau de lletres. L’entrevista. Joan-Claudi Forêt», del Cercle d’Agermanament Occitano-Català – CAOC

Xavier Grasset conversa amb Joan-Claudi Forêt, escriptor occità a 3CAT

Ressenya de Sebastià Bennàssar a DIARI BALEARS

«La literatura occitana al segle XXI: Joan-Claudi Forêt», conferència a l’ATENEU BARCELONÈS


Joan-Claudi Forêt, nascut a Lió el 1950, narrador, poeta, traductor i editor, a més de professor de francès a Chamonix i a Montpelhièr i després professor de literatura occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. Va ser membre del Grop de Lingüística Occitana  i del conselh lingüistic del Congrès permanente de la Lenga Occitana.

Novel·les:

  • La Vallée perdue (roman en français), Grenoble, Didier-Richard. Prix du Triangle de l’Amitié (Savoie, Valais, Val d’Aoste). (1987)
  • La pèira d’asard (IEO, A Tots, 1990). Premi Pau Froment 1991.
  • La Conversion momentanée ou le Cloporte qui rêva de Dieu, conte libertin, Val d’Aoste, Musumeci (1997). Repris en occitan dans Lo Libre dels grands nombres.
  • Lo libre dels grands nombres o falses e us de fals (El Trabucaire, 1998). Premi Antigòna 2000.
  • Sang e saba (El Trabucaire, 2005). :  prix 2006 de l’Estivada de Rodés

Poesia:

  • Cants de l’ochava, Òc, (2000)
  • Tres pòbles de la lòna: etnografías imaginàrias, CRDP de Montpellier (2006)
  • Un grand eissam de mots, Edicions EMCC (2013)

Traduccions:

  • 2004 : Mitologicas /Mythologiques, poèmes de Philippe Gardy, Gardonne, Fédérop.
  • 2014 : Montpelhierencas /De Montpellier, poèmes de Philippe Gardy, aquarelle de Max Rouquette, Paris, l’Aucèu libre.
  • 2015 : Nimesencas / De Nîmes, poèmes de Philippe Gardy, peinture de Claude Viallat, Salinelles, l’Aucèu libre.
  • 55 sonets de Shakespeare (L’aucèu libre, 2018)
  • Una seixantena de sonets del Canzoniere de Petrarca (en premsa)

Estudis: Ha escrit un gran nombre d’estudis de literatura occitana sobre clàssics occitans com Joan-Baptista Fabre, Max Roqueta,Robert Lafont, Joan Bodon, Pèire Bec  sobre autors e la seva genereació com Felip Gardy, Joan Ganhaire, Robert Martí,, Joan-Federic Brun o Joan-Ives Casanòva, com ara:

  • Dire l’homme le siècle – dire l’òme lo segle: l’œuvre littéraire de Robert Lafont  2022: PU Méditerranées
    • Joan-Baptista Fabre, dramaturg
  • FORÊT,  2014 “eroisme problematic e antIeroismes. robèrt lafont e joan bodon” CONGRÉS AIEO 

Editor: Jorn, dedicada a la poesía  juntament amb Felip Gardy i Joan Pau Creissac.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *