VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Madrigal |
|---|
| A UNA MAREDEDEU (S. LL.; S. D.) Si dorms i ja no et lleves, si a tot arreu és ple d’imatges teves, quietes i callades, si has dormit sota el fang i les glaçades tants anys emmirallant-te en la llum que t’envolta, en la llum que ens espanta, si guardes la memòria i el silenci i quan tu penses sembla que tot pensi, i penses esquinçant-t’hi, si has dit agafo el càntir, vaig al riu que va als temps i va a les coses, on l’aigua s’hi revolta, si has dit així, i has dit que sí resolta, ja saps que es farà fosc, que un vol d’aloses de cop s’aturarà, i el cel serà quiet, tocant a mà: hi haurà una llum, la gent mirarà enlaire, i el que és etern ja no durarà gaire. |
| Del llibre: COM LES FULLES Premi Carles Riba 2025 Edicions PROA, 2026 |
SEMBLANÇA
«Com les fulles expressa una connexió íntima amb la natura i amb un territori concret. Sempre prop de la quotidianitat, dels afectes pròxims, del pas de les hores i els dies. Amb una certa idea, que es voldria tangible, de la felicitat. La voluntat de claredat i de senzillesa no pot amagar una habilitat retòrica excepcional i una assumpció filtrada de la tradició literària. Tampoc no amaga una visió profunda, de vegades torbadora, d’algú que sent que forma part del món». (Comentari del jurat)
Com moltes de les seves poètiques anteriors, Com les fulles està estretament vinculada a la natura, ja que l’autor, de la localitat osonenca de Muntanyola, fa servir el seu entorn més immediat com a font d’inspiració. Moltes de les seves obres prèvies ja tenien aquest mateix fil conductor, com Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984, 2014), La gata groga (Els Papers Díscols, 2015) o Un arbre molt alt (Edicions 62, 2018, premi Ausiàs March de Gandia).
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
«Que és trist de ser només un buit a dins el cor», per Jordi Llavina al Diari ARA
«Jaume Coll Mariné guanya el 67è Premi Carles Riba de poesia amb Com les fulles», a L’ILLA DELS LLIBRES
BIOGRAFIA
Jaume Coll i Mariné (Muntanyola, 1989) és un poeta català i baixista i contrabaixista al grup de pop-rock Obeses. Llicenciat en filosofia, s’ha doctorat amb una tesi sobre la figura de Segimon Serrallonga. Forma part del consell de redacció de les revistes Reduccions i La Lectora. El 2017 va guanyar, per unanimitat del jurat, la 55a edició del Premi Ausiàs March de poesia pel seu llibre de poesia Un arbre molt alt. L’abril del 2019 va rebre el premi Cavall verd – Josep Maria Llompart de l’AELC al millor llibre de poesia publicat el 2018, també per Un arbre molt alt. El 2020 va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de Memorial, d’Alice Oswald. El 2022 va guanyar el III Premi Verdaguer de Recerca amb el projecte d’edició i estudi de Los jardins de Salomó. Càntic dels càntics de Jacint Verdaguer (OCEC, Sèrie B, 33).
El 14 de març de 2026, en el marc de la 75a Nit de les Lletres Catalanes celebrada per Òmnium Cultural al MNAC, obtingué el 67è Premi Carles Riba de Poesia pel llibre de poemes Com les fulles.
Gràcies Umbert per fe sentir la veu dels poetes .
Tens tota la raó, Llorenç
Tècnicament i històricament –almenys per a mi– perfecte.
Potser –pense jo– és millor descobrir les coses per tu mateix que no que te les expliquen una i mil vegades.
Un poeta que m’havia llegit un bon dia em digué: els temes són sempre els mateixos.
Enhorabona.