VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| CANÇÓ A MAHALTA |
|---|
Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard, els núvols, els cignes i els saules, jo veig passar pel llac profund del teu esguard l’ombra de les teves paraules. Fins la paraula més difícil, els teus ulls que fàcilment saben donar-la! Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls, la teva mirada ja parla. Per això quan, abans de deixar-me, somrius, emmudits els llavis de rosa, al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius insinuar-se encara gosa. I també com un cel desemboirat i ras la teva mirada és tan bella quan en tot l’infinit del seu camp no hi ha pas cap més presència que la d’ella. |
| Del llibre: POESIES Edició: QUADERNS DE L’EXILI Coyoacán, Mèxic 1947 |
LA MÚSICA
Entre els mesos de juliol i novembre del 1942, Màrius Torres es traslladà al Mas Blanc i va ser aquí que va musicar quatre composicions poètiques d’altres poetes: «Chanson d’automne», de Verlaine (1844–1896); «Lanquan li jorn son lonc en may», de Jaufre Rudel (1113–1170); «A tantas bonas chansos», de Bernat de Ventadorn (1130/1145–1190/1200), i «Dels quatre caps que a la cros», de Pere Cardinal (1180–1274?). De les dues primeres existeixen enregistraments sonors amb M. Rosa Ribas al piano (© Columna Música, 2010)
MERCÈ FIGUERAS
Mercè Figueras (1908-1976), és la dona que va inspirar, entre molts altres, els poemes Cançó a Mahalta del poeta català. Figueras i Torres es van conèixer l’any que va esclatar la Guerra Civil al sanatori de tuberculosos de Puig d’Olena, a Sant Quirze Safaja. Tots dos van compartir sis anys de la seva vida aïllats en aquest modern sanatori, on havien de passar llargues temporades sense sortir de l’habitació i on la mort era freqüent. S’escrivien gairebé cada dia.
EL LLIBRE
Primera edició – 1947
La coberta de la primera edició, pòstuma, de les poesies a càrrec del seu amic, l’editor i escriptor Joan Sales, que s’hagué de fer a l’exili mexicà. L’edità la revista mensual «Quaderns de l’exili», publicada entre 1943 i 1947, «finançada pel mecenes Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Català, publicat a Ciutat de Mèxic. Inicialment tenia un tiratge de 1.000 exemplars, però arribà als 4.000» (Viquipèdia).
REFERÈNCIES
“Mercè Figueras, la musa del poeta Màrius Torres, pren la paraula”, per Sílvia Marimón al diari ARA
“L’hora de Màrius Torres”, per Maria Palau a EL PUNT-AVUI
“Màrius Torres”, per Jordi Llovet al diari ARA
“El poeta lleidatà que va escriure la seva obra al Moianès”, per Jaume Barberà a SABADELLEJANT
“Màrius Torres: més enllà dels tòpics i els oblits”, per Ignasi Aragay al diari ARA
BIOGRAFIA
Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sanatori del Puig d’Olena, 1942) forma part de la generació d’escriptors catalans, com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, B. Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o Joan Vinyoli, que van viure la Guerra Civil (1936-1939) en plena joventut, i van patir l’emmudiment a què va sotmetre la cultura catalana la Dictadura (1939-1975). 
En el cas de Màrius Torres, el conflicte bèl·lic es va superposar a una circumstància personal: l’aïllament de la societat a causa de la tuberculosi pulmonar que va contraure, als vint-i-cinc anys, just quan encetava la seva professió com a metge, i que el va recloure al sanatori antituberculós del Puig d’Olena, a 50 Km al nord de Barcelona, el desembre de 1935 fins a la seva mort. 
Des d’aquest sanatori, a més de ser un testimoni passiu i anguniejat de la fratricida guerra, va patir en la pròpia carn la derrota dels republicans: la família i moltes amistats van haver d’emprendre el camí de l’. Ell va restar, malalt i derrotat, exiliat a l’interior. D’altra banda, els valors predominants a l’Europa d’inicis de 1940, amb l’avenç dels sistemes totalitaris feixistes, van enderrocar els valors democràtics i republicans en què havia estat educat.
Si bé els primers aplecs poètics daten de l’època d’estudiant de Medicina, la major part de la tria de poesies que va deixar per a ser publicades van ser escrites durant el període que va viure al sanatori. La primera edició de la seva poesia va haver de ser publicada a l’exili mexicà pel seu amic Joan Sales l’any 1947, a causa de la repressió sobre la llengua, la cultura i les institucions catalanes de la dictadura franquista. La seva obra poètica no va poder veure la llum a Catalunya fins vuit anys després de la seva mort, l’any 1950, dins la prestigiosa col·lecció Els llibres de l’Ossa Menor. Des d’aleshores se n’han publicat cinc edicions més. Fins molts anys després de la seva mort no s’han publicat les traduccions de poesia, la farsa teatral i la prosa.