VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| ADDIO ALLA GIOVINEZZA |
|---|
El Paradís perdut l’enyorada enyorança ja només és com una brisa que solament es traeix pel perfum que duu i l’esgarrifança imperceptible del moment. Els Àngels de les Hores, sobre el món abocant-se, hi deixen caure un pol·len subtil al grat del vent. Només que un gra caigués en el meu cor que es cansa tornaria a estimar com un adolescent. —¿Per què has fet, o Senyor, el nostre cor tan fràgil i no obstant tan tenaç? Però vans són els planys. Ens has donat un cor que sent el pes dels anys i una ànima que els anys fan cada cop més àgil. En l’un augmenta, en l’altra minva el feix del temps i tot el nostre viure està en una esperança: que l’agonia sigui ensems un plom que se’n va a fons, una fletxa que es llança. Coyoacan, 1947 |
| Del llibre: VIATGE D’UN MORIBUND Editorial: PAGÈS Editors, 2013 |
SEMBLANÇA
Viatge d’un moribund “dóna al públic l’arrel mateixa de l’obra de Joan Sales: la lírica”. Segons l’editora, és un llibre molt important dins l’obra de Sales: “tot surt d’aquí, totes les obres futures, des d’Incerta glòria fins a la novel·la inèdita. Un exemple de com la poesia pot anticipar i prenyar-se de tot allò que la prosa tarda decennis a desplegar.” El crític Joan Triadú va venir a dir el mateix amb aquests termes: “Viatge d’un moribund preludia la temàtica i les qualitats de la gran novel·la Incerta glòria.”
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
«Joan Sales: la recepció difícil de ‘Viatge d’un moribund'», per D. Sam Abrams a RELLEU.cat
«Joan Sales, el poeta soldat», per Bernat Puigtobella a NÚVOL
«Joan Sales, una voluntat tossuda d’ampliació de la vida catalana», per Jordi Sales a RELLEU
«Joan Sales, viatge d’un moribund», per Xavier Serrahima a NÚVOL
LA MÚSICA de la vídeo-lectura
Entre els mesos de juliol i novembre del 1942, Màrius Torres es traslladà al Mas Blanc i va ser aquí que va musicar quatre composicions poètiques d’altres poetes: «Chanson d’automne», de Verlaine (1844–1896); «Lanquan li jorn son lonc en may», de Jaufre Rudel (1113–1170); «A tantas bonas chansos», de Bernat de Ventadorn (1130/1145–1190/1200), i «Dels quatre caps que a la cros», de Pere Cardinal (1180–1274?). De les dues primeres existeixen enregistraments sonors amb M. Rosa Ribas al piano (© Columna Música, 2010)
BIOGRAFIA
Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983). Escriptor, traductor i editor. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i compaginà els estudis amb feines de corrector a La nau. Participà en la fundació del Partit Comunista Català. Durant la Guerra Civil, graduat a l’Escola de Guerra i nomenat oficial, fou destinat als fronts de Madrid i Aragó. Féu amistat amb el poeta Màrius Torres, amb qui establí una intensa relació epistolar. S’exilià a França i a Mèxic on treballà de linotipista, corrector i editor, i es relacionà amb d’altres catalans exiliats com ara Pere Calders, Josep Carner o Vicenç Riera Llorca. Impulsà la revista en català Quaderns de l’exili, publicada a Coyoacán.
Un cop retornat a Catalunya, treballà a l’editorial Ariel i continuà la seva tasca d’editor però també d’escriptor. Amb Xavier Benguerel i a l’editorial Aymà, fundà la col·lecció El Club dels Novel·listes, dirigida per Joan Oliver, on publicà la seva obra més coneguda, Incerta glòria (de la qual, amb els anys, en féu diverses versions). La col·lecció es transformà, posteriorment, en l’editorial Club Editor que dirigí el mateix Sales.
Rondalles gironines i valencianes (1951), Viatge d’un moribund (1952), En Tirant lo Blanc a Grècia (1972) o Cartes a Màrius Torres (1976) són alguns dels títols de la seva obra com a escriptor. Els últims anys de la seva vida dirigí l’Oficina de Català de la Diputació de Barcelona. Entre d’altres guardons, rebé el Premi Joanot Martorell (1955) per Incerta glòria i la Creu de Sant Jordi (1982).