ANTONIA VICENS, poema ‘Si llancéssim les dents…’ en la veu de TXELL SOTA


SI LLANCÉSSIM LES DENTS…

Si llancéssim les dents de la mare al voltant del
taronger traurien
arrels
obririen vies  Així
a nosaltres
ens seria fàcil endinsar-nos
fins el nucli de la terra
ja que
entre les roques foses
de ben segur
hi ha
encara viva
la ser veu           No ploris.
Del llibre: PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA
LABREU Edicions, 2020

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Ressenya de Maria Palmer i Clar a CARÀCTERS

Entrevista a Ràdio Sants3 d’Eduard Reboll: aquí


Antònia Vicens (Santanyí, 1941) autora de llibres en prosa i en poesia. En el camp de la prosa, el seu darrer títol és Crideu la mort errant, digueu-me on va (2024). Se la coneix per 39º a l’ombra (1967, premi Sant Jordi), Material de fulletó, Gelat de maduixa (premi Ciutat de València 1984), entre molts d’altres. A LaBreu ha publicat el relat «Rates», inclòs a Cremen cels (2017). Pel que fa a la poesia, el seu primer llibre és Lovely (2009). L’han continuat: Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017, premi Cavall Verd i Premi Nacional de poesia) i Pare què fem amb la mare morta (2020, premi Serra d’Or), aquests dos darrers en aquesta col·lecció.

Antònia Vicens ha rebut els següents premis: Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Cultura (2016), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2022 i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, que atorga el Ministeri de Cultura.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *