VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| KRISTAL | CRISTALL |
|---|---|
Ka kohë që s’shihemi dhe ndjej Si të harroj un’dalngadal, Si vdes tek unë kujtimi yt Si vdesin flokët dhe gjithçka. Tani kërkoj unë posht’e lart Një vend ku ty të të lëshoj. Një strofë a notë a një brilant Ku të të lë, të puth, të shkoj. Në s’të pranoftë asnjë varr, Asnjë mermer a morg-kristal, Mos duhet vall’ prap’ të të mbart Gjysmë të vdekur, gjysmë të gjallë? Në s’gjetsha hon ku të të hedh Të gjej një fushë a një lulnajë Ku butësisht porsi polen Gjithkund, gjithkund të të shpërndaj. | Fa temps que no ens veiem i sento com a poc a poc et vaig oblidant, com el teu record va desapareixent, fins i tot cabells, llavis i dents. Busco des d’ara i arreu, algun lloc on deixar-te una estrofa, una melodia, un diamant, un lloc on besar-te abans d’allunyar-me. Si cap tomba t’acull, ni de marbre, ni de cristall, caldrà que t’arrossegui mig morta, mig viva, una altra vegada? Si no trobo cap abisme on abandonar-te, buscaré un prat, un camp d’espígol on, com el pol·len dels estams, dolçament et pugui espargir. |
| De: Obres. Volum XI París: Éditions Fayard, 2002 | Traducció de: Enric Umbert-Rexach (Indirecte del francès) |
SEMBLANÇA
Ismaíl Kadaré és considerat un clàssic contemporani de la literatura universal. Intel·lectual compromès, la seva dissidència amb l’autàrquic règim comunista albanès li va portar a exiliar-se a França en els anys noranta. Poeta i novel·lista, va ser autor d’una àmplia obra, traduïda a més de quaranta llengües. Al llarg de la seva carrera literària, va collir nombrosos premis entre els quals cal destacar el Man Booker International Prize 2005 i el Príncep d’Astúries de les Lletres 2009.
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
«Ismail Kadare, un escriptor normal en un país anormal», per F. Bombí-Vilaseca a LA VANGUARDIA
«Entrevista a Ismaïl Kadaré», 1988, al programa d’Antenne-2 APOSTROPHE
«Mor Ismaïl Kadaré», per Jordi Nopca a diari ARA
BIOGRAFIA
Ismail Kadaré (Gjirokastër, 1936 – Tirana, 2024),va ser un escriptor albanès, sovint esmentat com a candidat al Premi Nobel de Literatura, una figura destacada de la vida cultural albanesa dels anys 60. Durant el terror del règim de Hoxha, Kadaré va revelar el veritable caràcter del règim totalitari i les doctrines del realisme socialista amb al·legories subtils, encara que com a marxista compromès va recolzar oficialment l’alliberament d’Albània del seu passat endarrerit.
No només el “realisme màgic” de la seva prosa, sinó també els seus poemes presenten imatges d’immens poder i bellesa.
Ismail Kadaré va néixer al museu-ciutat de Gjirokastra, al sud d’Albània. El seu pare treballava en el servei civil. Kadare va créixer durant els anys de la Segona Guerra Mundial, sent testimoni de l’ocupació del seu país d’origen per la Itàlia feixista, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Va assistir a escoles primàries i secundàries a Gjirokastra, i va estudiar llengües i literatura a la Facultat d’Història i Filologia de la Universitat de Tirana. El 1956 Kadaré va rebre un diploma de professor. També va estudiar a l’Institut Gorki de Literatura Mundial de Moscou.
Kadaré va ser delegat a l’Assemblea Popular el 1970 i se li va donar llibertat per viatjar i publicar a l’estranger. Uns mesos abans de l’enfonsament del règim comunista el 1990, Kadaré va emigrar a París, on ha viscut amb la seva família durant dècades.
El 2005 Kadaré va rebre el Premi Internacional Man Booker.
L’1 de juliol de 2024, Ismaïl Kadaré va morir d’un atac de cor a l’edat de 88 anys a la capital albanesa Tirana.