PABLO HASÉL, poema ‘El humo mata’, en la veu de l’autor


EL HUMO MATA

 Cuando no alcanzo ni un simulacro de paz,
si aunque pueda, ya no puedo tocarte a ti,
es posible olvidar más, mas no soy capaz
y necesito tu amor exhausto tras combatir.
 
Soñando despierto imagino que no dueles tanto.
Soñando dormido que juntos aún somos felices
con el agua al cuello porqué es seco el peor llanto
y las heridas siguen sangrando disfrazadas de cicatrices.
 
Al final del día es tan duro no verte en la cama
si no miente también el futuro que me reclama
y la soledad sólo da placer un rato.
 
El tiempo muere y tarde, en la autopsia asumo,
que todo lo que arde, acaba siendo humo,
así que respirándolo yo también me mato.
Poema no publicat

«Els seus poemes, com les seves cançons, són directes, sense floritures ni marrades, denunciant les injustícies i donant alternatives, cridant a la Lluita, a l’Organització, a la Solidaritat… En fi, pura metralla subversiva per als *monarco-feixistes.» (Gabriel Celaya)

«Des de molt petit em vaig refugiar en l’escriptura, però fins als onze o dotze anys no vaig començar a escriure alguns raps. Amb catorze anys ja tenia clar que m’hi volia dedicar i sí, com que l’educació que rebia a l’institut no em motivava, em saltava moltes classes per a llegir o escriure. Van ser anys difícils amb molta depressió, pors… perquè sentia que no encaixava en un lloc on es normalitzaven tantes injustícies que començava a veure amb nitidesa, i a identificar els culpables. A la vegada estava molt perdut sense saber què fer. Em feia moltes preguntes que m’angoixaven. En fi, l’art, literalment, i no com a tòpic exagerat, em va salvar.» (Pablo Hasél)



«Pablo Hasél, el poeta de la discordia», per Rosa Raydán a ÚLTIMAS NOTÍCIAS

«Entrevista a Pablo Hasél», per Santi Borrell a RACÓ CATALÀ

«La sentencia de Pablo Hasél, un golpe a la libertad de expresión», per AMNESTY.org


Biografia completa a PRESOS.org

Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d’agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d’enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l’Estat. En total, Hasél acumula quatre condemnes que sumen 6 anys i mig de presó i, conseqüentment, el primer músic de l’Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons.

Foto: Albert Salamé / VWFoto

El setembre de 2021 la plataforma No callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l’Estat espanyol a través del documentari Art. 490, un film per la llibertat estrenat la primavera del 2022. El film se centra en els casos d’Elgio, Valtònyc i Pablo Hasél, que comparteixen la seva història des de «la inhabilitació, l’exili i la presó».

Hasél és considerat o bé un pres de consciència o bé una víctima d’empresonament injust contra la llibertat d’expressió per part de diverses organitzacions pels drets humans com ara Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Fair Trials i per altres institucions culturals i polítiques d’àmbit mundial com el PEN Club Internacional o l’espai comunicatiu de la IV Internacional.

És fill de l’expresident de la Unió Esportiva Lleida, Ignacio Rivadulla. Debutà l’any 2006 a l’escena underground de la música rap amb la maqueta Esto no es el paraíso, i l’any següent varen sortir a la llum dos nous treballs: Miedo y asco en Ilerda i, uns mesos més tard, Trastorno tripolar. (Font: Wiquipèdia.org)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *