CARLES CAMPS MUNDO, ‘Envellir en la bellesa’ (fragment) en la veu de BERTA GIRAUT


Escriure…

Escriure simplement la respiració de les paraules,
el ritme compassat de les paraules, sense
pensar que estàs descobrint cel ni infern, sense sentir-te visionari
quan ja totes les visions són acadèmia
i tot visionari un xarlatà. Fer-ho com ho fa el riu: la vegetació de l’aire,
la vegetació de l’aigua.
L’altura i la fondària de canyes i pollancres.
La superfície on quan plou coincideixen
una per una, sense desviar-se mai, les gotes
que cauen dels núvols del cel i les que pugen dels núvols del fons. Les
            fulles arrencades per les ràfegues
de la ventada tardoral que ara floten al riu, on cada fulla n’és una de
            sola amb el reflex.
Del llibre: ENVELLIR EN LA BELLESA
LLIBRES DEL SEGLE, 2021

Envellir en la bellesa és un petit volum que se surt dels paràmetres estilístics habituals que trobem en la seva obra anterior. Està escrit com un sol poema, un poema riu en nou parts i, entre altres diferenciacions, suposa un homenatge i un reconeixement als mestres que l’han nodrit, siguin músics, pintors, poetes o filòsofs.


Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LA VEU DELS LLIBRES

Ressenya de Josep Mª Fulquet a NÚVOL


Carles Camps Mundó (1948). Després d’unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010) i La runa de la veu (2013). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d’aforismes i reflexions a l’entorn de la llengua i la creació.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *