VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| FLEETING RED RAIN |
|---|
Sang tornada llàgrima degota sobre el llençol blanc. Entre dos cossos una paraula nua. Quan les ombres desesperades criden un auxili. Apago els llums per no veure la seva fugacitat, perquè no es tornin tan pesants com una asfíxia, i es quedin i m’esgarrapin per dintre… No, no puc assegurar-te que sigui jo el que escriu aquests poemes. Tampoc no sé si els versos són infinits, si s’acaben, si tenen data de caducitat. |
| Del llibre: UN COS PRECIÓS PER DESTRUIR Premi Jocs Florals de Barcelona, 2019 Edicions PROA, 2019 |
EL LLIBRE
Compra llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
BIOGRAFIA
David Caño va néixer a Olot l’any 1980 i resideix a Barcelona des dels divuit anys. És un escriptor dissident i combatiu, que pren el relleu d’autors com Papasseit, Maria Mercè Marçal o Joan Brossa i de la contracultura de les dècades dels seixanta i setanta, amb referents com Pere Marcilla, Guy Debord i Raoul Vaneigem.
Ha publicat vuit llibres de poesia i realitzat centenars de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o a partir d’espectacles musicals com els que va dur a terme amb Meritxell Gené, Branques del capvespre, udols a l’horabaixa, o amb Borja Penalba i David Fernàndez, Un temps, una estima, una idea, com a membre del grup Ovidi3, que darrerament s’ha transformat en Ovidi4 en integrar la cantant valenciana Mireia Vives a partir de l’espectacle Cuidem-nos. El grup també ha ideat, juntament amb Borja Penalba i Mireia Vives, l’espectacle Nictàlgia en el cel elèctric, que l’ha portat a actuar a diferents ciutats europees, com Zadar, Zagreb, Brno, Berlín, Brussel·les, París, Lió o Manheim.
A més, David Caño ha col·laborat o col·labora en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, Directa, L’Accent, El Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua. Amb el poemari Un cos preciós per destruir va guanyar el Premi Jocs Florals de Barcelona el 2019.