ESPERANÇA CASTELL, poema ‘Massa coses’, llegit per la mateixa autora


MASSA COSES

Necessito massa coses per viure:
la terrassa farcida de plantes,
la taula del despatx atapeïda de llibres,
la cuina plena d’estris que no faig servir.
Desocupar l’espai? No se si en sabré.
Buidar la terrassa, els calaixos, la taula,
desconnectar l’iPhone.
Fer un lloc al silenci, habitar l’ombra.
Oblidar l’ànsia, el goig, la tristesa.
Desprendre’s de records, de papers.
Ser branca del cedre sense tremolar de fred,
transparència del vidre,
ingravidesa de l’aire,
instant viscut.
Tornar al temps de cada dia,
tornar al batec del poema.
Del llibre: BLAU ARGILA
Editorial METEORA, 2018

Compra llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL


Nascuda a Sant Adrià de Besòs (1951), Esperança Castell Rodríguez és psicoanalista de la SEP-IPA, consultora d’organitzacions i poeta. Va treballar com a maestra nacional fins al curs 1975-76. Llicenciada en Psicologia per la UB, continuà en l’àmbit educatiu com a psicòloga fins al 1980. Doctora en Medicina per la UAB, inicià la professió mèdica en el camp de la salut pública en el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Durant més de vint anys va ser responsable de processos formatius adreçats als professionals de l’atenció primària de salut (ICS, IES).
El món de les lletres esdevé el fruit tardà d’una vida dedicada a les persones. Des del 2005 escriu poesia. Als seixanta anys publica Negre i fil (2011). Continua amb Flames a la fosca (2013), Arrels a la roca (2016), Blau argila (2018) i Mig pa i una flor (2020). És coautora de Trencadís (2015), Cadències (2015) i En l’angle de la tarda (2017). El dring del sentit és el seu primer dietari (Trípode, 2023).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *