ESTER XARGAY, poema ‘Vaga de carn’


Vaga de carn

Un clam contra la carn!
malgrat la gana
amor per l’animal
per digerir millor
renegar del caníbal
per respecte a la bèstia
renunciar al sacrifici
per no ritualitzar
la pèrdua de l’altre
quan en menjar-se’l
viu hom diu
a tall d’ofrena
i en nom de Déu
anomenar-lo vianda.
Del llibre: DESINTEGRAR-SE
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2018
Editorial METEORA, 2019

Compra llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: NÚVOL


Ester Xargay Melero (Sant Feliu de Guíxols, 1960 – Palamós, 2024). Poeta i artista visual.

Criada i educada fins als divuit anys a França, on entra en contacte amb els moviments d’avantguarda gràcies al centre d’experimentació artística Maison de la Culture de Bourges. Xargay torna a Catalunya i llavors coneix Carles Hac Mor, que esdevé la seva parella artística i sentimental, i es llicencia en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.

Xargay es dedica principalment a la poesia en qualsevol de les seves formes: exposa en diversos centres i institucions, participa en nombrosos festivals i publica plaquettes (Els àngels soterrats, 1990; Les flaires del galliner, 1993; Ainalar, 2005, etc.), llibres de poesia (Darrere les tanques, 2000; Trenca-sons, 2002; Salflorvatge, 2006; Aürt, 2009; Infinitius, 2017; Desintegrar-se, 2019, etc.), teatre (Tirant lo Blanc la o La perfecció és feixista o La construcció del socialisme, 2000) i narrativa (Carabassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001, amb Carles Hac Mor).

L’autora, interdisciplinària, treballa la creació artística en l’àmbit sonor i audiovisual, la performance i el happening. També fa d’activista i gestora cultural, col·labora en mitjans escrits i tradueix del francès. Durant anys és programadora en cap del festival Barcelona Poesia i del cicle de recitals Poesia als Parcs, realitzat als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i des del 2020 dirigeix el Centre Cultural La Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura. 

Xargay mor el 2024 i, l’any 2025, l’Ajuntament de Juneda i el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent creen el Premi Ester Xargay de Videopoesia en homenatge seu.


2 comentaris

  1. Enric,
    Mantenia una amistat amb el Carles des dels anys vuitanta. Durant la dècada dels noranta em va escriure dues presentacions per a exposicions a Barcelona. Posteriorment, als anys dos mil, vaig publicar a la revista Situaciones dos poemes de l’Ester Xargay i dos del Carles H. Mor, inèdits.

    D’aquells anys encara en conservo alguns llibres.

  2. Estimada Esther, emblematic llibre, infinit-ament prolífic. En el record sempre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *