VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| A favor del futur |
|---|
Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats, no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs van apagant-se en l’aire tebi, sense agror. Viurem en cases com les d’ara, joves més que nosaltres, amb replans llisos i oberts com un palmell de negre. Les recances, gotes greus de mercuri, lliscaran irrepressibles, per a perdre’s en esquitxos escala avall. I tu, no trobaràs mai prou nit en les ombres, prou records en la llum d’oli blanc, mai no estremida. Del no passat, del no volgut, d’aquestes coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne? El crit alt de reclam, l’assumpció del deute que no es paga, però es viu del somni d’ésser ric per a pagar-lo, no fan per tu ni fan per mi. Viurem entre quatre parets, sense sortides al passadís antic, a la cultura de la compleció sempre possible. Hi haurà tan pocs possibles en nosaltres, hi haurà tan poc que no hagi estat, que no podem perdre més temps, que no vull que te’m perdis ni perdre’m de ser teu. Vine i abraça’m. |
| Poema que forma part de: «Seis poesías de Gabriel Ferrater» (*) |
(*) «Seis poesías de Gabriel Ferrater», sis poemes amb la versió castellana del mateix Ferrater, a Cuadernos Hispanoamericanos (Madrid/Editora Nacional), núm. 110 (febrer 1959), pàgs. 160-165 (font: http://gferrater.blogspot.com/2010/06/118-poemes-no-inclosos-les-dones-i-els.html)
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Apunts sobre Gabriel Ferrater: UN FRES DE MÓRES NEGRES
BIOGRAFIA
Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – San Cugat, 1972). Fou lingüista, assagista, traductor i, sobretot, un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània. Entre els anys 1958 i 1963 va escriure la major part de la seva obra poètica, composta per tres llibres que es reeditarien posteriorment en el volum Les dones i els dies, una de les aportacions més influents a la literatura catalana de la postguerra. Ferrater, referent intel·lectual del seu temps, va escriure articles de doctrina lingüística, com també assaigs de crítica literària i artística. Va treballar en el món editorial com a lector i va traduir obres de Kafka, Chomsky o Gombrowicz, entre d’altres, al català i al castellà. Durant els darrers anys de la seva vida va exercir la docència universitària. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferraté, va publicar reculls de textos seus, molts dels quals inèdits.
