VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| EL LLORER |
|---|
Era un arbret domèstic, poca cosa; jo veia un llorer mític i pagà; tu deies: si creix massa farà nosa. L’hivern de les grans neus el va gelar; li van caure les fulles, i l’escorça leprosament penjava del seu tronc; i, repelat, sense verdor ni força, semblava, de tan sec, palla de jonc. El llorer va aferrar-se a l’agonia, amb el fred a la saba per conhort – així un amor glaçat desglaç volia, fent el cor fort per allargar la mort. A penes sensitiu, feliç ignora l’arbre que serà foc, fum i passat, i com que no té temps, ni tem ni enyora: la fusta no demana pietat. |
| Del el llibre: AVUI ÉS SEMPRE – Poemes escollits (pertany al llibre: CONTRA LA MORT) Edicions PROA, 2022 |
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
Entrevista d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya de Pere Joan Martorell a PLOMA.CAT
BIOGRAFIA
Pere Rovira i Planas (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1947) és un poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctor en filologia. És professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha treballat durant més de trenta anys impartint assignatures de poesia moderna. Actualment, hi dirigeix l’Aula de poesia i la col·lecció «Versos». També ha col·laborat en el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva obra ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, al gallec, al francès i al rus.
A Pere Rovira li agrada estar amb la seva família i els seus amics. Detesta el menjar dolent, la mala poesia i la impostura artística. Li seria difícil viure sense la música i el cinema. Ha viatjat bastant i volcontinuar fent-ho, tot i que els seus llocs predilectes són, a la primavera, els turons que envolten el seu poble, i la resta de l’any, el monestir de Poblet i les platges del Delta de l’Ebre. És partidari de la llibertat, però no creu en el progrés literari ni artístic. Els escriptors que ara llegeix més són Baudelaire, Montaigne, Ausiàs March i Josep Pla. Viu a Alpicat, al Segrià.