EL POEMA
| TAVERN |
|---|
Si aquest acord és etern, i tu, estimada, ho ets en aquella estació de lligabosc, bondat i bellesa -hi fa fred? Mai més he menjat pomes al forn- i el meu cor allí; on em porta aquesta carrossa podrida? La casa de l’oblit, els teus ossos i aquest alè sobre primes cordes de budell ho dirien. I qui va en carrossa ho consonaria. (Canta Falco -guitarrista- a la darrera taverna, desembre de 1722) |
| Del llibre: CANTS MATERIALS Editorial CAFÈ CENTRAL, 2017 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
BIOGRAFIA
J.L. Badal (Ripollet, Vallès Occidental, 23 de novembre de 1966). Escriptor. Llicenciat en filologia catalana, és professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Col·laborador en revistes de crítica literària, entre d’altres Els Marges (1989-92), ha publicat l’edició crítica de La novel·la històrica en la literatura catalana (2013), de Maurici Serrahima. En el vessant de la literatura infantil ha publicat, entre d’altres, El pirata Gorgo (2009), L’orquestra Ursina (2012) i tres volums de la sèrie Jan Plata (La crida dels pirates, 2013, premi Josep Maria Folch i Torres 2012; El sabre de Serapió, 2014, i La mort i la violeta, 2014). En literatura per a adults, és autor dels volums de narracions La casa sense ombra (2000) i Mestres (2006), de la novel·la El duel (2003) i dels reculls de poesia O pedra (2002), Cal·ligrafies (2008) i (blanc) (2010). El 2017 publicà Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, obra entre la narració, l’assaig i el dietari que l’any següent guanyà el premi Crítica Serra d’Or de novel·la.