Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

EL TEXT

EL REPLEC DEL SENTIR: DE LA PELL AL COR
… només les persones amb «bon cor» són capaces de veure segons què del món… De vegades veiem més aviat el rostre que la cara, és a dir, la pregonesa de l’humà que el color dels ulls. Puc sentir abans l‘amabilitat d’una persona que veure com va vestida. I el mateix diria en d’altres situacions: noto la vitalitat d’una planta abans que la forma precisa de les fulles, o la bellesa d’una escultura abans que els materials de què està feta. L’amor du a veure-hi o veure-hi més. Per això es fa referència a despertar el cor d’una persona. Despertar el cor és com eixamplar l’angle del sentir. La persona afectuosa i cordial hi veu més que l’individu narcisista o maliciós. D’aquí que, fins i tot en l’extrem més passional, sigui molt millor estar “cegat d’amor” que no pas “cegat d’odi”. La meravella de la vida és la claredat d’aquest veure-hi, d’aquest sentir, que fa de fonament.
Del llibre: LA PENÚLTIMA BONDAT QUADERNS CREMA, 2018

EL REPLEC DEL SENTIR: DE LA PELL AL COR

… només les persones amb «bon cor» són capaces de veure segons què del món… De vegades veiem més aviat el rostre que la cara, és a dir, la pregonesa de l’humà que el color dels ulls. Puc sentir abans l‘amabilitat d’una persona que veure com va vestida. I el mateix diria en d’altres situacions: noto la vitalitat d’una planta abans que la forma precisa de les fulles, o la bellesa d’una escultura abans que els materials de què està feta. L’amor du a veure-hi o veure-hi més. Per això es fa referència a despertar el cor d’una persona. Despertar el cor és com eixamplar l’angle del sentir. La persona afectuosa i cordial hi veu més que l’individu narcisista o maliciós. D’aquí que, fins i tot en l’extrem més passional, sigui molt millor estar “cegat d’amor” que no pas “cegat d’odi”.
La meravella de la vida és la claredat d’aquest veure-hi, d’aquest sentir, que fa de fonament.

Del llibre: LA PENÚLTIMA BONDAT

QUADERNS CREMA, 2018

EL LLIBRE

Compra el llibre aquí

REFERÈNCIES

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

BIOGRAFIA

Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona i dirigeix el grup de recerca Aporia.

Els seus camps principals d’estudi són la filosofia política i la filosofia contemporània. Alguns dels autors al voltant dels quals ha centrat la seva tasca són: Hannah Arendt, Martin Heidegger, Edmund Husserl, Alexandre Kojève, Emmanuel Levinas, Emmanuel Mounier, Jan Patočka, Leo Strauss, Gaston Bachelard i Paul Ricoeur. Ha participat en projectes de recerca estatals i europeus. En l’edició del 2003 va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat una dotzena de llibres i un centenar de treballs (entre capítols en llibres col·lectius i articles en revistes especialitzades). Ha estat invitat a impartir cursos i conferències a diferents universitats europees i llatinoamericanes. Ha elaborat una proposta filosòfica pròpia amb el nom de “filosofia de la proximitat”, amb un llenguatge molt proper a l’experiència. Es tracta d’una antropologia filosòfica amb ressonàncies socràtiques i franciscanes. Les obres que contenen aquesta proposta han rebut diferents premis, i algunes d’elles estan essent traduïdes i publicades en italià, portuguès, anglès i alemany.