RAMON BOIXEDA, poema ‘Mecànica celeste’, en la veu del mateix autor


MECÀNICA CELESTE

La llum plagiària de la lluna,
la seva forma de brillar
que és la ferida de la nit
i epitafi sagnant del dia
i dels ossos del sol sepulcre
i una alba nova de camí.
La suma de tots els esguards
que hi fan estada al llarg dels segles,
un sediment que cristal·litza
i és erm celeste encès de nit
i les mirades que retorna
als ulls d’aquells que s’hi contemplen.
Del llibre: EL CEL DINS UN POU
LABREU Edicions, 2022

Notes al BLOG de l’autor

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a la Revista CARÀCTERS

Ressenya de Mar Fontana a QUADERN DE LES IDEES

Ressenya de Albert Gener a NÚVOL


Compra el llibre AQUÍ


Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981). Va passar per Girona i Barcelona i des de fa un temps resideix a Sevilla. Ha publicat els llibres de poemes La pell fina (2013, Premi de Poesia Josep Maria López-Picó), El sedàs (2015), Les beceroles successives (2019, Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia) i El cel dins un pou (2022). Amb Pols (2025) ha obtingut el XXIII premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater.


2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *