VÍDEO-LECTURA
Deixa el teu comentari aquí:
EL POEMA
| PACTE DE LLUM |
|---|
recull la flor encara un darrer raig de llum quan la tarda s’ajeu damunt la pols del dia esclats de foc bateguen al fons del gris damunt la boira blanca damunt la sorra lleu ¿quantes hores travessen l’oblit de les paraules perdudes al mirall del record i l’espera? sol d tardor escriu amb llum signes de l’aire |
| Del llibre: DIMENSIONS DEL PRESENT CAFÈ CENTRAL, 2004 |
REFERÈNCIES
Entrevista de Vinyet Panyella a la Revista CARÀCTERS
Ressenya de Susanna Rafart a AVUI
Ressenya de Sam Abrams a AVUI
Ressenya d’Antoni Clapés a la revista CARÀCTERS
EL LLIBRE
BIOGRAFIA
Albert Ràfols-Casamada va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1923. Com a artista ha alternat una extensa i reconeguda obra pictòrica amb l’escriptura, tant de textos assagístics i personals al voltant de l’art com de poesia, gènere literari que de vegades ha volgut integrar amb la seva pintura, tot creant un espai estètic de gran intensitat i fàcilment reconeixible.
Durant la seva joventut es va iniciar a l’art gràcies a l’ajuda del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés, i més tard va fer estudis d’arquitectura. Però aviat ho va deixar tot per la pintura. Una primera exposició el 1946 i la seva adscripció al grup Els Vuit, marquen aquests anys. La seva obra, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana. L’any 1980 va guanyar el Premio Nacional de Artes Plásticas. Sobre la trajectòria pictòrica d’Albert Ràfols-Casamada es poden trobar enllaços que l’expliquen més extensament a l’apartat Vincles d’aquesta web, o a la monografia Ràfols-Casamada, de Cuadernos Guadalimar.
Pel que fa a la seva obra poètica, comença a veure la llum el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un recull de poemes visuals. Aquest mateix any servirà com a referència per l’inici dels seus dietaris, publicats el 1984: L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, que tindrien una continuació amb D’un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), que va oferir als lectors el 1994. Després de diversos llibres de poesia: Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va reunir la seva obra en vers l’any 2000 a l’editorial Proa sota el mateix títol que un llibre seu anterior: Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.
Casat amb la pintora Maria Girona, la seva obra teòrica al voltant de la pintura es pot seguir a llibres com Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos (1994), però també a nombrosos articles i catàlegs. Com a il·lustrador ha centrat els seus esforços en posar imatges a obres cabdals de la literatura catalana del segle XX, així la poesia de J. V. Foix, els Poemes aquarel·les, de Josep M. Llompart o la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Mor a Barcelona el 17 de desembre de 2009.