VÍDEO-LECTURA
POEMA
| SONET A GOFREDINA [XXIV] – |
|---|
Hostessa amiga, amor blanca en el vent em plau obrir-te sense fullaraca; el firmament és com un peix que ataca i el meu amor incendi transparent. Tu dónes tombs oberta entre or i argent, tota de lluna, sense ni una taca; tancada ahir, avui no ets opaca i t’embanderes de mirar el present. Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra i al fons de tu m’has fet blau esteler del teu amor. Ho diré enllà, diré la meva joia i arrencaré a córrer unit a tu, amb força, pel carrer, torre d’amor, gentil, la meva torre. |
| Del llibre: «SONETS A GOFREDINA« – Recull de sonets de tema amorós adreçats a Gofredina, i.e. Pepa Llopis – Edicions LA MAGRAMA, 1986 |
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Pepa Llopis, la dona que va impulsar l’obra de Joan Brossa a BETEVÉ
BIOGRAFIA
Pepa Llopis (Barcelona, 1925 – Calders, 2011) va conèixer Brossa a través del seu marit llavors, Josep Centelles, company del poeta en el servei militar a Salamanca un cop acabada la guerra. En la mesura del possible aleshores, als anys cinquanta, el matrimoni es va convertir en els promotors del teatre brossià, de la seva poesia escènica. Van ser els seus primers espectadors, a casa d’ells. Centelles fins va dirigir alguna de les representacions, que ja van comptar amb més assistents.
Una fotografia recorda Pepa Llopis fent un dels papers de La sal i el drac de 1956, dirigida pel mateix Centelles el 1957. Hi van creure de manera persistent. La Pepa tenia una mirada incisiva i crítica sobre el teatre de l’època i va ser la interlocutora necessària de Brossa en uns anys que no era gaire acceptat ni entès, no sols en poesia sinó molt en particular en teatre. Quan el va poder editar el 1974, li va endreçar el seu Teatre complet: “Dedico a Pepa Llopis, col·laboradora entranyable, la meva poesia escènica.”