VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| PICADURA |
|---|
Ajagut al banc de veure passar, interpreta el paper on cargola la picadura seva amb la del món. Pipa que pipa, no hi ha res més: viure ara això. La dosi d’absurd que requereix la situació. Un alè adoptant la forma d’allò que sap que el matarà. Pipa que pipa, com un morse de codi indesxifrable, com un far que volta i volta a ple sol, el caliu encès mostra el lloc nervós que ocupa entre les coses. Fer fum és la seva manera de girar amb el món. |
| Del llibre LES BECEROLES SUCCESIVES Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia EDICIONS 62, 2019 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Maria Palmer a CARÀCTERS
Ressenya de Jaume Coll Mariné a LA LECTORA
BIOGRAFIA
Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Arquitecte Tècnic i màster en Filosofia i Cultura Moderna, i és autor dels poemaris La pell fina (2013), El sedàs (2015) i Les beceroles successives (2019). Col·labora en diverses revistes literàries i està establert a Sevilla.
Com els altres llibres de Boixeda, aquest és el primer i l’únic. El cel dins un pou convoca els temes essencials que sacsegen la condició humana, sense que hi hagi una trama temàtica que treni el llibre, perquè la trena la lliguen els motius formals: les apropiacions que sampleritza buscant la complicitat del lector, la resemantització, i una subjecció a la mètrica que el vincula a una tradició que, des de Sevilla i al segle XXI, eleva el repte d’escriure en català. I com més elevat el repte, millor, perquè si cal caure, que sigui de ben amunt.