ROSA FONT, poema ‘Antífona – 2’, en la veu de JORDI VIDAL

 

           


ANTÍFONA, 2

És teva, aquesta mà que talla amb bisturí
la llum i l’ombra.
La mà que posa la falç negra als dits de l’aigua
i es clou onada endins.
El resquill d’aire buit
clavat enmig dels cossos és teu.
I ho és el vent en zel, descabdellat
en fils de nit, l’ull perenne del sol.
La vida que s’amaga
al fons de la follia, al cel en flor,
serà sempre ben meva.
Converteix la roca en estanys,
la pedra dura en fonts d’aigua viva. (Salm II3)

Del llibre: ESQUERDA

PROA edicions, 2022


Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Ressenya de Mireia Lleó a Revista CARÀCTERS

Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM


Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és poeta i novel·lista. Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB, ha exercit durant una colla d’anys de professora de llengua i literatura catalanes en un institut de Girona, ciutat on viu actualment.

La seva obra està molt lligada a una terra i un paisatge, el de l’Alt Empordà i, en concret, el del riu Fluvià i la seva desembocadura. Ha participat en el Moviment de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà per salvar aquest indret i la seva riquesa ecològica i paisatgística.

Com a poeta, és autora dels reculls Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (2001, Premi Vila de Martorell), La llum primera (2005, Premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2009, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Un lloc a l’ombra (2011, Premi Carles Riba), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Esquerda (2022) i Temps el·líptic (2022, Premi Josep M. Llompart de poesia). També ha publicat les novel·les Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Premi Llorenç Villalonga), que també apareix en castellà, La mujer sin mirada (2014), i Un bosc infinit (2024).

Ha fet estudis sobre l’obra de Víctor Català i els poetes empordanesos de la Renaixença, i antologies per a joves de la poesia de Josep Carner, Antologia (1995), i de Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994).

Ha aparegut a l’antologia Mig segle de Poesia Catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018), i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’italià, publicats dins Parlano le donne (2008), i a l’anglès, publicats a Xeixa. Fourteen Catalan Poets (2018). (Font: AELC).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *