VÍDEO-LECTURA
EL TEXT
| FÍ DE PARTIDA (fragment) |
|---|
HAMM: (Profètic i amb voluptuositat.) Un dia et tornaràs cec. Com jo. Seuràs en algun lloc, minúscula plenitud perduda en el buit, per sempre, dins la foscor, com jo. (Pausa.) Un dia et diràs: estic cansat, me’n vaig a seure, i te n’aniràs a seure. Després et diràs: tinc gana, m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs. Et diràs: he fet mal fet d’asseure’m, però ja que estic assegut m’hi estaré una estona més, després m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs ni et faràs el menjar. (Pausa.) Miraràs una estona la paret, després et diràs: tancaré els ulls, potser tinc una mica de son, després em trobaré més bé, i els tancaràs. I quan els tornaràs a obrir ja no hi haurà paret. (Pausa.) El buit infinit t’envoltarà, tots els morts de tots els temps, ressuscitats, no l’ompliran, i tu seràs com una pedreta al mig de l’estepa. (Pausa.) Sí, un dia sabràs que és això, seràs com jo, només que no tindràs ningú, perquè no hauràs tingut pietat de ningú i que ja no hi haurà ningú de qui tenir pietat. |
EL LLIBRE
José Sanchis Sinisterra [pròleg]
Lluís Solà [traducció]
SEMBLANÇA
Fi de partida, que publiquem en l’excel·lent traducció de Lluís Solà, tracta, com a temes fonamentals, la imatge escatològica d’un món en extinció, el sofriment i el deteriorament dels cossos, la fi imminent i, alhora, inabastable, la pseudo-dialèctica amo-esclau, domini-submissió, l’horror per la procreació, el desafecte intergeneracional, l’egocentrisme, el renunciament i la «gran pietat», la funció especulativa de la creació literària… tot plegat, naturalment, degradat i ridiculitzat mitjançant diversos procediments paròdics. Beckett utilitza un enorme bagatge intel·lectual que, sotmès a un rigorós procés d’estilització, mitigació i, sobretot, d’organització formal, es transforma en substància dramàtica de primera magnitud, en materials dòcils al servei d’una perfecta arquitectura escènica, en sons fonamentals d’una partitura teatral que conté una de les obres fonamentals del segle xx.
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: EL TEMPS DE LES ARTS
BIOGRAFIA
Samuel Beckett va néixer a Foxrock, prop de Dublín, el 1906 i morí a París el 1989. Escriptor, principalment novel·lista i dramaturg. Va estudiar filologia francesa i italiana al Trinity College, de Dublín. L’any 1937 s’instal·là a París i durant la guerra va participar en la resistència. És autor de les novelles Murphy (1936), Watt (1948), Molloy (1948), Malone meurt (1948), L’innommable (1949), Comment c’est (1960), Company; i de les obres teatrals En attendant Godot (1948), Acte sans paroles I (1955), Fin de partie (1956), Acte sans paroles II (1959), Happy days (1962), Catastrophe (1982, text escrit en homenatge al dramaturg txec Václav Havel) i What where (1983), entre d’altres. També ha escrit poesia, assaig, textos radiofònics i televisius i guions de cinema (Film, realitzat a Nova York per Alan Schneider i interpretat per Buster Keaton). L’any 1961 va compartir amb Jorge Luis Borges el Publishers Prize i el 1969 li fou concedit el premi Nobel per la seva obra, escrita en llengua anglesa i francesa.