VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Canta l’ocell dalt de la branca |
|---|
Canta l’ocell dalt de la branca però no saps si canta en l’ara o en l’abans o en el després, i mentre escoltes la profusa melodia, mentre escoltes però no saps, i com un riu revé l’estiu damunt la plana i dins l’estiu bull el cristall de tot hivern, oïda endins un altre estiu desclou les frondes i a cada fulla bat el vent, i així tu ets la cambra destinada on ondula la incoercible veu del vivent. Oh tu que de l’error vols fer-ne una certesa, escolta al fons de gorges de l’estiu què ens anomena, què ens constreny i ens solca, endins del buit escolta el ple, escolta el foc serè i l’engruna d’aire que tremola, el sílex i la neu mudats a cada instant en so, escolta en el brancatge de tenebra com gira l’heura de la llum, tu que escoltes l’ocell però no saps si canta a dins o a fora, no saps si canta en l’ara o en l’abans o en el després. |
| Del llibre: POESIA COMPLETA Publicat a: Edicions de 1984, 2016 |
REFERÈNCIES
Ressenya de Carles Morell a EL PUNT- AVUI
Ressenya de Sam Abrams a EL PUNT- AVUI
Ressenya de Víctor Obiols a ARA-LLEGIM
Document de Sam Abrams a VISAT
Ressenya de Gemma Medina a LA LECTORA
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIA
Lluís Solà i Sala va néixer a Vic (Osona) el 1940. És poeta i dramaturg. Fa estudis de Filosofia i Lletres i d’Art dramàtic i des de molt jove s’interessa per la poesia, tot i que no publica el seu primer llibre fins el 1975, Laves, escumes. En el camp editorial, Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard (1977), és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual és director a hores d’ara. La seva poesia parteix del món i de la naturalesa per a, tal com ha dit, reflexionar sobre «allò que afecta tots els homes i dones», que no són altres que els temes universals de l’amor, la mort o la bellesa. El crític Àlex Broch ha qualificat la poesia de Solà com a «descriptiva però al servei d’un pensament», que es centraria en les preocupacions de l’ésser.
Tot i la seva intensa trajectòria com a poeta i editor, la seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels últims anys, sobretot arran de publicar el llibre De veu en veu, que reunia poemes escrits entre 1960 i 1999, molts d’ells inèdits. Aquesta obra va merèixer l’any 2001 el Premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i, més tard (2002), el Premi de la Crítica de poesia catalana. L’any 2003 va publicar el segon volum de l’obra reunida sota el títol de L’arbre constant, on aplegava sis llibres més de la seva producció, tot alternant el vers i la prosa poètica. El crític i poeta Sam Abrams ha dit de Lluís Solà que els seus versos es poden posar al costat dels de grans poetes catalans, com ara Maragall, Riba o Espriu. El 2010 apareixen el recull antològic Entre bellesa i dolor: Obra poètica inèdita i el poemari Al llindar de l’ara.
El 2013 publica l’assaig sobre poesia La paraula i el món, amb textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.
El 2016 Edicions de 1984 li publica un volum amb tota la seva poesia fins al moment. Conté tots els llibres de poesia que Lluís Solà ha publicat fins al 2015 i quaranta-dos poemaris inèdits. Aquest volum rep el Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l’AELC al millor poemari en llengua catalana del 2016, per «un dels esdeveniments poètics i literaris més importants de la dècada» en paraules del jurat del premi.
A més de la poesia, Lluís Solà ha viscut també el món del teatre, com a autor i director, amb obres estrenades: Aproximació al grau zero, Detall de cossos a la sorra o Progressió. En la seva tasca de director ha fet obres d’Strinberg, Esquil o Brossa, entre d’altres. Ha estat director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona, més tard adscrit a l’Institut del Teatre. També destaca la seva activitat com a traductor, amb versions de Beckett, Kafka, Dürrenmatt o Handke, entre altres. Com a crític, ha estudiat l’obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol.
Així mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s’ha de recordar la feina que va dur a terme per a introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles, dins la comarca d’Osona.