VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| NEGUITS |
|---|
La lluna esglaia la nit i amb la queixa els miols ho celebren: mots de gat la veu més poètica que s’oculta als recers insòlits de l’univers. Càntics insomnes mesclats amb delers la remor del pastim: màgia i mans expertes que em fenyien la salvació. No piulen els ocells, tan sols escolten. |
| Del llibre: HAN FUGIT LES MERLES DE MARÇ BALBEC, 2021 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a QUADERN DE LES IDEES
BIOGRAFIA
Vicent Alonso i Catalina (Godella, l’Horta, 21 de maig de 1948). Assagista, poeta i traductor. Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València. Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d’iniciatives literàries (revistes, tertúlies, col·leccions litetàries, etc). Fundà i dirigí la revista de literatura Daina, ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i col·labora habitualment a la premsa —Avui, El Temps, Levante, El País, etc.— i ha recollit una selecció dels articles publicats de crítica literària i de reflexions a Les paraules i els dies (2002). És autor de l’estudi La trajectòria intel·lectual d’Ernest Martínez Ferrando (1992) i Entre la poesia i el conte literari (1992).
La seva poesia, marcada per l’experiència amorosa i la influència de Vinyoli, s’inicià a Vel de claredats (1983) i ha continuat a Albes d’enlloc (1985), Ritme de clepsidra (1986), Cercles de la mirada (1998, premi Ausiàs March 1997), Poemes (1999), En l’aspre vent del nou món (2012) i Vinces (2016), i en el recull de poesia en prosa Del Clam de Jasó (2002), preludi, en certa manera, del dietari Trajecte circular. Notes d’un dietari (2004, premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta).
Ha traduït obres de Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa, 1984; Noves notes sobre Edgar Poe, 1992) i Tristan Tzara (L’home aproximatiu, 1986) i en 2006-2008 hom publicà la seva traducció al català dels Assaigs de Michel de Montaigne (premis Crítica Serra d’Or 2007 i Ciutat de Barcelona 2009 de traducció), la seva traducció més celebrada i reconeguda.