VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| SET |
|---|
| un sang de nou només en ell tan sols la llum abans no res de nou el mur relleus de pedra de nou la capsa crec copsant refer el tot altra volta aquesta d’ara sempre mai no és copsar refent fent dir renous ressons onades records presons el vent un sang de nou només tan sols etern segur senyor |
| Del llibre: CANÇÓ FINAL – Comiat relapse (1982) També inclòs en l’Antologia 1976-2017, DES DE QUIN ON? PAGÈS Editors, 2019 |
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
BIOGRAFIA
Víctor Sunyol i Costa (Vic, Osona, 31 de desembre de 1955). Poeta i prosista. Llicenciat en filologia catalana i professor. Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts (1976) i seguí amb Entreparèntesis (1978). El 1984 publicà Ni amb ara prou, un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra: les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat. El volum d’obra reunida, Moment (1982-1986), publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta. L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc (premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998) i Quadern de port (viola d’argent dels Jocs Florals de Barcelona 1998), assolí la maduresa literària. On la forma que s’engendra (2000) són poemes escrits a quatre mans amb Antoni Clapés. Lowly pore-mostrari (2001) és un recull de poemes, propers a l’Oulipo, mentre que Els gossos de Tamdaght (2002) és una sàtira sobre l’excessiva facilitat del haiku. Stàbat (2003, premi Parc Taulí de poesia) i Des d’ara (2005, premi Rosa Leveroni de poesia 2004), les seves obres més ambicioses, plantegen una refundació radical del discurs i la llengua poètics. També destaquen Aèria (2003) i Com si Girona (2005). El seu darrer títol és NO ON (rèquiem) (2008).
Pel que fa a la prosa, inicià la seva obra amb Dos discursos (1989), aforismes i textos diversos, i Descripció d’un cec (1990), Màquines per a escriure: recursos per a l’animació a la creativitat escrita (1992), un monòleg interior. El buit i la novel·la. Cinquanta assajos de buidatge novel·lístic (1994) i Cap a Tirèsies. Una aproximació a Eva Aguilar (1997) són obres experimentals que giren a l’entorn dels excessos verbals de la narrativa. Articles, pròlegs, discursos i altres escrits (I) (1994) reuneix textos dispersos en prosa. És membre del consell de redacció de la revista Reduccions, codirector de les edicions de Cafè Central i president d’H Associació de les Arts.