XÈNIA DYAKONOVA llegeix el seu poema ‘Credo’


CREDO

No hi ha cap forma abstracta,
per sort, cap forma pura,
que no cedeixi al tacte
ni busqui la natura,
per molt que se’n desdigui;
ni cap ciutat que sigui
només arquitectura,
perquè ningú no estima
les cúpules daurades
si no són part d’un clima,
i el vent de les mirades
fa respirar el paisatge:
potser som un llenguatge
de formes esborrades.
Del llibre: DOS VIATGES
Edicions del BUC, 2020

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ


Xènia Dyakonova (Leningrad, 1985) Poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. Comença a escriure poesia de ben petita i apareix en diversos programes infantils i juvenils de ràdio i televisió de la seva ciutat natal. L’any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la literatura i Literatura comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l’any 2001, publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou i el 2003 publica el seu poemari Moya zhizn’ b’ez menya (La meva vida sense mi) a l’editorial Sant Petersburg-segle XXI, amb pròleg d’Alexander Kuixner, i el 2007, un segon recull de poemes, Kanikuly (Vacances), a l’editorial Gelikon-Plius. En català publica Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) i més recentment Dos viatges (Edicions del Buc, 2020).

Dyakonova ha traduït al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. D’aquest darrer autor va traduir deu poemes que van ser editats per Cafè Central en una plaquette, després que el poeta participés a Kosmopolis 2006. També ha col·laborat en la traducció d’antologies de poesia catalana moderna al rus, a cura de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i, juntament amb José Mateo, és cotraductora al castellà del Catálogo de novedades cómicas de Lev Rubinstein (Zonabook, 2007). La traducció de les Narracions de Nikolav Leskov, així com la del poemari A banda i banda del petó de Vera Pàvlova, van ser mereixedores del Premi de traducció Vidal Alcover 2015-2016 i del Premi PEN Català de Traducció Literària 2018, respectivament.

És autora del pròleg del recull de contes Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre, de Liudmila Petruixévskaia (Edicions del Periscopi, 2015). Col·labora periòdicament amb el suplement de cultura del diari Ara i amb la revista digital de crítica literària La Lectora.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *