XAVIER MAS CRAVIOTTO, poema ‘I el corb…’, en la veu de l’autor


I EL CORB, AMB EL BEC….

Words retreated, suddenly afraid
Into the skull of a dead jester
Taking the whole world with them-
But the world did not notice.
(TED HUGUES)


I el corb, amb el bec,
va furgant la metàfora morta;
destria els cucs de la carn;
s’omple el cos de la sangassa putrefacta
i dels coàguls inútils que hi pengen;
picoteja amb la ràbia gastada 
de qui coneix els cadàvers  
pam a pam, com les habitacions d’una casa;  
espicassa amb la calma exhaurida  
de qui comprèn els rampells tremebunds
de la mort, i els abraça.

De cop s’atura i, atent, escolta, 
i l’ombra dels seus ulls imita el pànic 
que fan els dits de la nit 
quan deixen caure sobre el món
la seva hemorràgia negra.

El corb ho sent.

El corb ho sap.
Sap que molt lluny d’aquí,
en la pell magra d’un desert constant,
s’hi va obrint una ferida
plena de boscos.
Del llibre LA LLUM SUBTERRÀNIA
Premi Gabriel Ferrater
Publicació: EDICIONS 62

“El llenguatge es la matèria primera. És a partir del llenguatge que crees uns personatges, uns escenaris, tot. Tinc una obsessió malaltissa per cada paraula. Cada mot m’obsessiona en el seu context. Si falla la llengua, ja falla el llibre”.

“Les paraules son màgiques. Tenen un component molt enigmàtic i misteriós. Depèn de com les facis servir, et pot arribar a semblar increïble que formin part del diccionari de la teva llengua”.


Ressenya d’Albert Gener a NÚVOL


Compra el llibre AQUÍ


Xavier Mas Craviotto (Navàs, 11 d’abril de 1996) és un novel·lista i poeta català.

Va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. És un dels cofundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català. Durant quatre anys, va ser professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. També ha fet de corrector per a diverses editorials i institucions, i ha treballat en nombrosos projectes de llengua i literatura.

L’any 2018 va guanyar el Premi Documenta de narrativa per la novel·la La mort lenta (L’Altra Editorial, 2019) i es va convertir en l’escriptor més jove a guanyar-lo. El jurat va decidir atorgar-li el premi per «la construcció i la versemblança de la història, per la voluntat de risc tant a nivell de trama com d’estructura, que van endavant i endarrere, per uns recursos estilístics i lingüístics remarcables i un joc constant amb l’ambigüitat dels personatges, com es relacionen i les decisions que prenen.»

El mateix any, també va guanyar la primera edició del premi de poesia Salvador Iborra per Renills de cavall negre (Viena Edicions, 2019). Dos anys després, va publicar un segon llibre de poemes, La gran nàusea (LaBreu Edicions, 2021).

El 2022, va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia pel llibre de poemes La llum subterrània (Edicions 62, 2023). L’any següent va publicar la seva segona novel·la, La pell del món (L’Altra Editorial, 2023) i un llibre divulgatiu sobre l’argot juvenil titulat Petem-ho!: manual de català per a boomers i millennials (Rosa dels Vents, 2023). El 2024 va fer una estada a la Residència Literària Finestres.

Ha publicat en reculls de relats col·lectius, com ara Vora el mar (Univers Llibres, 2021), Dies de roses i vi (Edicions de L’Albí, 2021), Grand Hotel (Univers Llibres, 2022) o Cròniques de la veritat prohibida (Pagès Editors, 2025).

Ha participat en un gran nombre d’esdeveniments literaris arreu dels territoris de parla catalana i també a l’estranger, com al Regne Unit i Panamà.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *