VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| EL COS I L’ÀNIMA |
|---|
A Àlex Susanna i Núria Viladot Al lligabosc frondós, revifat per les pluges de l’estiu, dos animals de mena diferent ara hi concorren, perquè és hora de rapinya. Primer, com qui hi fa un mos —de xuclar així el suc de la flor se’n diu libar—, una abella, espadatxí inclement, que just abans ha desdenyat pàmpols de vinya. (El seu destí és brunzir tothora absorta mentre va saquejant el calze amb zel. La flor —un got buit de nèctar— no és pas morta: de la natura, cobejat objecte. I ara li escau el nom de xuclamel, premonitori del que fa l’insecte.) L’altre animal soc jo, que, en passar-hi a la vora, n’ha aspirat fondament l’aroma com qui s’endú una flor. |
| Del llibre: UN LLUM QUE CREMA Premi Carles Riba, 2022 Publicat: Edicions PROA, 2023 |
SEMBLANÇA
«La poesia de Llavina il·lumina tot allò que queda als marges i la seva suggestivitat esdevé refugi per al lector, com un llum que crema.» (Andrea Pereira, a la Revista CARÀCTERS)
«El poeta no redueix la natura a símbols essencials sinó que en recrea la riquesa botànica amb la precisió lèxica que li dona saber reconèixer amb nom propi el marfull, el magraner o les garrofes. Cada espècie té una història per explicar i Llavina s’hi relaciona buscant-hi una experiència concreta.» (Bernat Puigtobella, a NÚVOL)
«…els versos de Llavina ens oferissin una mena de consol pel fet de reconèixer el desconsol. Com si els noms i els versos aturessin el pas del corrent indeturable del riu indicant el seu pas indeturable.» (Marc Galofré, a NÚVOL)
REFERÈNCIES
Ressenya d’Andrea Pereira a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Bernat Puigtobella a NÚVOL
Entrevista de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
Ressenya de Marc Galofré a NÚVOL
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIA
Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 19 de març de 1968). Escriptor, poeta i crític literari. Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial. S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals (Avui, El Temps, La Vanguardia, Catalunya Cultura i televisió). Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novel·la La matèria del temps (1994), a la qual han seguit La mà tallada (1999), Nitrato de Chile (2001, premi Josep Pla) i El llaütista i la captaire (2013).
Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia (2001), Ningú ha escombrat les fulles (2008) i Londres nevat (2009). Per als infants, és autor dels contes de La capa d’ozó (1999) i L’arqueta dels rellotges (2012). Fou creador del programa Fum d’estampa, de Catalunya Cultura, guardonat amb el premi Atlàntida, dins la Nit de l’Edició de l’any 2001. L’any 2023 publicà Proses de l’entreclaror.
Com a crític literari és autor de l’estudi i l’antologia Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual (1992). Ha col·laborat en l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra dirigida per Narcís Garolera, iniciada el 1994. El 2012 guanyà el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb L’home que encara fa servir barret, sobre l’escriptor Joan Rendé i Masdéu. Fou també comissari de l’Any Vinyoli (2014), autor sobre el qual aquest any publicà Neu, fang, rosada, constel·lació. El 2015 adaptà la Crònica de Ramon Muntaner en una versió per als lectors contemporanis.
El 2006 publicà el primer recull de poemes, La corda del gronxador (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), al qual seguiren Diari d’un setembrista (2007, premis Alfons el Magnànim i Crítica Serra d’Or 2008) i País de vent (2011, premi Vila de Martorell). L’any 2011 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés amb el recull Entrada de fosc (publicat l’any següent amb el títol Vetlla), que el 2013 fou guardonat amb el premi de la Crítica de poesia catalana. Aquest any publicà Contrada, al qual seguiren els poemaris Matí de la mort (2015) i Ermita (2017), guardonat el 2018 amb el premi Lletra d’Or. El 2019 guanyà el premi Marià Manent amb el poemari El magraner, i el 2022 el premi Carles Riba per Un llum que crema.