VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Els heralds |
|---|
| A Francesc Vallverdú Oh roges didaleres, no dormiu més! Vella derrota: la boca et tapo amb talp i gep. Paraules de les llàgrimes, no dormiu més dins la cançó lligada a la guitarra. Àngels de les semences, no dormiu més: ja vénen les cascades i el rou del trèvol. Unànime bandada, no dormis més que t’espera la usura del vol i l’aire. No dormiu més, germans vermells en Sísif: heu de regar tanta ombra sota l’arc iris! |
| Del llibre: ELS HIMNES A cura de D. Sam Abrams PROA Edicions (2020) |
SEMBLANÇA
Recuperació del gran llibre de Bartra després de l’exili, premi Carles Riba 1973.Els Himnes és el primer gran llibre d’Agustí Bartra, un cop instal·lat a Catalunya després del llarg exili. Hi manifesta l’alegria del retorn, la joia de la contemplació de la natura, però també el record de passatges vitals com l’estada al camp de concentració d’Argelers i l’exili americà. El llibre té un pròleg del mateix Bartra i un epíleg i unes notes de Sam Abrams.
EL LLIBRE
Compra el llibre: aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA LLANÇA
De Sam Abrams: Retrobament amb Agustí Bartra
De Vicenç Villatoro al seu BLOG
Ressenya d’Alba Palau a NÚVOL
BIOGRAFIA
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982). De petit va viure al barri del Guinardó, però després la seva família es va traslladar a Sabadell. Li agradava molt llegir i escriure, i va estudiar a una escola que es deia Escola Montessori.
Va començar a escriure contes i poemes de jove, i fins i tot va guanyar un premi de contes quan tenia 26 anys. A més d’escriptor, també va treballar en una fàbrica tèxtil i col·laborava escrivint en revistes i diaris.
L’any 1936 va començar la Guerra Civil Espanyola, i l’Agustí va haver d’anar al front. Quan la guerra es va acabar, va haver de marxar d’Espanya i va viure en diversos camps de refugiats a França. Allí va conèixer altres escriptors catalans i també l’Anna Murià, que va ser la seva parella i amb qui va tenir dos fills, Roger i Elionor.
Després tots dos van marxar a l’exili i van viure a diferents països: República Dominicana, Cuba i Mèxic. A Mèxic, Agustí Bartra va escriure moltes de les seves obres i va treballar amb el seu amic Pere Calders. També va fer de traductor i va continuar escrivint poemes, contes i obres de teatre.
Una de les seves obres més importants és “Crist de 200.000 braços”, inspirada en les seves vivències als camps de refugiats. També va escriure “Oda a Catalunya des dels tròpics” i molts altres llibres que parlaven de l’exili, de Catalunya i del món.
Agustí Bartra va viatjar molt, va viure als Estats Units, va fer conferències i va rebre molts premis, com el Premi Ciutat de Terrassa i el Premi Carles Riba. El 1970 va tornar a viure a Catalunya, concretament a Terrassa, amb l’Anna Murià.
A la seva última etapa va seguir escrivint i publicant llibres. El 1982, l’any que va morir, va rebre un dels reconeixements més importants: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Avui dia, Agustí Bartra és recordat com un gran poeta català, amb una obra molt rica, plena d’amor per la seva terra i per la cultura. La seva dona, Anna Murià, va ajudar molt a fer conèixer la seva vida i les seves obres.