VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| MATINS EN FLOR |
|---|
Hi ha grumolls al cel per on encara es filtra una ullada de sol color de plata. L’aire fa olor de llenya. Abstreta a l’escriptori, la quietud del pati m’embolcalla d’un rar benestar. La mateixa quietud que em conforta abriga també el son de l’amic. Un instant de bonança que no es pot dir si no és respirant-ne la grandesa al tòrax. Sé que en una altra ara hi ha el poeta que arranca del dolor matins en flor. Hauria d’obrir més les portes, les finestres del cau on arrecere el jo que m’agombola, matar de soca-rel la por i fer antena la pell que ara em serveix de crema protectora. Amb el cafè, taste una gelatina de magrana. Present de mans llunyanes, pura delícia evanescent, invocació d’algun jardí joiós que se’m desfà a la boca. Amb Marc Granell i el seu Cel de fang |
| Del llibre: L’ALEGRIA DE L’OBLIT Edicions 62, 2025 |
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
A L’alegria de l’oblit «tenen cabuda un seguit de poemes nascuts de la urgència per parlar de les coses del món o per homenatjar els amics («En l’arbre del meu cor») i també unes quantes suites de poemes breus («Lluny de qui sap què») que capturen espais d’intimitat en instantànies verbals d’una precisió exquisida», assenyala l’editorial. Maria Josep Escrivà explica que L’alegria de l’oblit, «més enllà d’un llibre de poemes, l’he viscut com si es tractara d’un exorcisme». Assenyala que el va començar a gestar a finals de l’any 2019, «uns pocs mesos abans que la pandèmia de la Covid 19 i el consegüent confinament ens canviara radicalment la manera de relacionar-nos personalment i amb el món», i que el va concloure el primer de novembre del 2024, «amb un apunt que fa referència a la tragèdia patida a les comarques valencianes afectades per la DANA». «Enmig, la vida com un renaixement continu; igual que la mort, que es manifesta de múltiples maneres. I l’oblit: el voluntari i l’involuntari», subratlla. L’autora aporta més claus de lectura que aporta en l’apartat final intitulat «La madeixa»: «A L’alegria de l’oblit trobarem el consol de la natura i de les paraules dels altres i hi llegirem tot un seguit de poemes que parteixen de l’admiració d’uns quants escriptors i llibres admirats, amb els quals l’autora dialoga. I a mesura que el llibre avança, els poemes es destil·len, l’expressió se sintetitza, els versos es despullen, fins a la paraula descarnada feta poema. De vegades han sigut esputs [les paraules] i de vegades, mores agredolces que m’han tacat els dits de felicitat terrera». En aquest sentit, res més adient per a resumir el llibre que acudir a la citació final d’uns versos de Szymborska, un criteri d’autoritat al qual no és la primera vegada que Maria Josep Escrivà recorre: «Heretem l’esperança: / el do d’oblidar». «Un vot de confiança concedit al demà, és a dir, a la vida», remarca. (Text de Sebastià Carratalà)
REFERÈNCIES
Ressenya d’Alba Sabaté a NÚVOL
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Ressenya de Pere Ballart a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Xavier Aliaga al seu BLOG
«La vitalitat de l’ecosistema poètic valencià» per Josep Pedrals a EL PAÍS
BIOGRAFIA
Maria Josep Escrivà Vidal (Grau de Gandia, 1968) és poeta i narradora. Llicenciada en Filologia Hispànica (1991) per la Universitat de València i doctorada en Filologia Catalana (2000) per aquesta mateixa universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora de català a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Dénia. Responsable, en el període 1999-2016, de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. En l’actualitat dirigeix la col·lecció de plaquettes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora lingüística i editora. És coautora amb Pau Sif de l’antologia Ai, València! Poemes (1017-2002). Amb el també poeta Josep Lluís Roig es va encarregar de l’edició de L’inventari clement de Gandia, original fins aleshores inèdit de Vicent Andrés Estellés, guanyador del premi Ausiàs March de l’any 1966.
Com a poeta va rebre l’any 1992 el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993); posteriorment va publicar A les palpentes del vidre (1998), Premi Marià Manent (1997) i Tots els noms de la pena (2002), obra que representa un salt conceptual en l’univers poètic de l’autora saforenca. L’any 2007, va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Flors a casa (2007) i, en conseqüència, va rebre el reconeixement com a «Poeta de la Ciutat». Serena barca (2016), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (2017), és fins ara el seu darrer llibre de poemes.
Part de la seva obra poètica ha estat recollida en antologies com ara Contemporànies (1999) o, sobretot, a Imparables. Una antologia (2004), col·lectiu del qual formà part amb un propòsit clar i encara en vigència: que la poesia retorni a la cultura la seva dignitat. Així mateix, ha estat inclosa a Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). I més recentment a l’antologia Women Writers in Catalan (2017).
Com a narradora, la seva obra es dirigeix al món adult a partir d’un llenguatge on la fantasia i la il·lusió tenen un paper fonamental. En són mostra Àngels de nata (2013), amb il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet i el relat poètic L’Home del Capell de Palla (2017). És autora de «Companys de viatge», narració inclosa al volum 10 de 2 (2015). També ha participat com a autora en el recull del llibre de relats Entre dones (2016). Ha col·laborat en diversos mitjans com a crítica literària: Caràcters, Reduccions, Levante-EMV, o L’Aiguadolç. També ha escrit el conte, dirigit a infants, Tenda d’animals, que rep el Premi Carmesina de literatura infantil l’any 2018.
En el camp de l’activisme cultural, Maria Josep Escrivà s’ha especialitzat a difondre el fet poètic mitjançant l’organització de recitals i de tertúlies poètiques a espais com el cafè Sant Jaume i el Malvarrosa de la ciutat de València. Destaca el cicle dedicat a la poeta afganesa Nadià Anjoman; així mateix va coordinar durant 10 anys, des del CEIC Alfons el Vell, l’Homenatge a la Paraula.
Té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, el croat, l’èuscar, el francès i l’italià. És administradora del blog literari Passa la vida. (Font: AELC)