VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| HERENCIA | HERÈNCIA |
|---|---|
Deprendióme los secretos del arte culinariu: cómo bater la clara pa qu’esponxe, qué facer pa que nun pique nos güeyos la cebolla, el sal y el formientu n’armonía entemecío, los caciellos de zúcare por persona y el puntu exactu del aceite. Esa foi la so herencia: pesos, medides, proporciones, tiempos de coción, trucos y recetes de cocina. Nun falamos muncho más ella y yo toos esos años nos que tuviemos xuntes. Si esperaba otra cosa, nada hubo. Nenguna señal d’aprobación o siquiera de reproche. La nuestra fue, como tantes, una historia de silencios. Toles palabres nun diches quedaren ellí, referviendo a fueu lentu. | Em va ensenyar els secrets de l’art culinària: com batre la clara perquè pugi, què fer perquè no piqui als ulls la ceba, la sal i el llevat en harmonia combinats, les tasses de sucre per persona i el punt exacte de l’oli. Aquesta va ser la seva herència: pesos, mesures, proporcions, temps de cocció, trucs i receptes de cuina. No vam parlar gaire més ella i jo, tots aquells anys en què vam estar juntes. Si esperava una altra cosa, no hi va haver res. Cap senyal d’aprovació o ni tan sols de retret. La nostra va ser, com tantes, una història de silencis. Totes les paraules no dites es van quedar allà, bullint a foc lent. |
Del llibre: LA FERIDA
Editorial: EL GALL EDITOR, 2018
Traducció de Jaume Subirana
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
«A La ferida, Berta Piñán mostra un món rural a través d’una llengua antiga, sí, però el seu llenguatge literari és d’una gran modernitat. Els seus poemes, que contenen una gran força humana, s’expressen a través d’un llenguatge gràcil, net, sense enfarfecs estilístics que distreguin els lectors de l’essencial: la contemplació nua de la realitat pròpia i de l’ambient, així com l’exposició franca, sense drama sobreposat, dels sentiments, com es pot comprovar en la lectura de La ferida (La mancadura), que dona títol al conjunt dels poemes aplegats en aquest llibre bell com aquell instant en què, després de la pluja, s’obre el cel.» (de Teresa Costa-Gramunt)
REFERÈNCIES
Article de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Article de Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL
Article de Jaume Subirana a NÚVOL
BIOGRAFIA
Berta Piñán (Cañu, Cangues d’Onís, 1963) es una de las poetas y narradoras más destacadas de la actual literatura en asturiano. También es profesora de Lengua Castellana y Literatura y miembro de número de la Academia de la Llingua Asturiana. Entre 2019 y 2023 fue Consejera de Cultura, Política Llingüística y Turismo del Principado de Asturias.
Ha sido galardonada con los principales premios de poesía en asturiano, y entre sus obras más recientes destacan las ediciones bilingües La mancadura/El daño y Argayu/Derrumbe. De su narrativa corta cabe mencionar La tierra entero, Premiu de Narraciones Trabe, o La maleta al agua. En el ámbito de la LIJ, ha ganado en dos ocasiones los premios María Xosefa Canellada con Arroz, agua y maíz y Vida nel campu, y el de la Crítica d’Asturies en dos ediciones consecutivas con Las cosas que le gustan a Fran y El extranjero. Su primera novela, Como la muda al sol d’una llagartesa (original en asturiano de Como la piel al sol de una lagartija), ganó el Premio María Xosefa Xovellanos en 2017. (Font: Hoja de lata)