VÍDEO-LECTURA
Lectura del poema en català en la veu de MANUEL FORCANO:
EL POEMA
| שִׁיר אוֹהֵב וְכוֹאֵב | POEMA D’AMOR I DOLOR |
|---|---|
| כָּל זְמַן שֶׁהָיִינוּ יַחְדו, הָיִינוּ כְּמִסְפָּרַיִים טוֹבִים וּמוֹעִילִים. אַחַר שֶׁנִּפְרַדנוּ חָזַרְנוּ לִהְיוֹת שְׁתֵּי סַכִּינִים חַדּוֹת תְּקוּעִים בִּבְשַׂר הָעוֹלָם, כָּל אֶחָד בִּמְקוֹמוֹ. | Tot el temps que vam estar junts fórem com unes bones i útils tisores. Després de separar-nos vam tornar a ser dos esmolats ganivets clavats a la carn del món cadascú al seu lloc. |
Traducció: MANUEL FORCANO
SEMBLANÇA
Molts crítics literaris troben que Amikhai té el defecte de ser poc profund, de tenir poc gruix i bagatge. Els recomano vivament que agafin el breu però intensíssim poema «Poema d’amor i dolor» i el comparin amb el seu original, «A Valediction: forbidding mourning» de John Donne. El poema de Donne, com explica el títol, és un poema de comiat on el poeta prohibeix a la seva muller que es posi trista per l’absència d’ell a causa d’un viatge perllongat. El raonament principal de Donne en contra de l’enyorament gira entorn d’una metàfora heroica desenvolupada al llarg de setze versos: la parella representa les dues branques o cames d’un compàs, sempre unides pel cap, de manera que la separació és només un engany perquè és una impossibilitat tècnica.
(Text de D. Sam Abrams, dins del pròleg del llibre ‘Clavats a la carn del món’– 5-11-2000)
Traducció: MANUEL FORCANO
Pròleg: D. SAM ABRAMS
Traducció: MANUEL FORCANO
Premi Liberisliber -Lira, 2019
REFERÈNCIES
«Us parlaré de la meva experiència», per Manuel Forcano a ESCRIPTORS.cat
«Iehuda Amikhai en cos i ànima», per Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL
«Poemes de cos i d’ànima», per Alfred Mondria a revista TRAPEZI
«Els versos sense Déu de Iehuda Amikhai», per Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
BIOGRAFIA
Iehuda Amikhai (Würzburg, 1924 – Jerusalem, 2000). Va néixer en Würzburg (Alemanya) en el si d’una família observant. Va emigrar a Eretz Israel amb els seus pares en 1935, i en la seva adolescència va abandonar les pràctiques religioses.
Durant la Segona Guerra Mundial va servir en la Brigada Jueva, en el marc de l’exèrcit britànic, i posteriorment va estar involucrat en l’ajuda a immigrants il·legals. Va ser membre del Palmaj i va barallar en la Guerra de la Independència en dures batalles els ressons de les quals poden trobar-se en la seva poesia.
Va estudiar literatura i Tanaj en la Universitat Hebrea de Yerushalaim. Va ser professor en aquesta casa d’estudis i en altres institucions d’Israel i de l’exterior.
És considerat el més gran poeta israelià del segle XX. Fou el primer que va incorporar la llengua col·loquial a la poesia hebrea, fet fins aleshores impensable pel respecte sacre que es tenia a la llengua i la tradició bíbliques. Els seus poemes defugen l’enaltiment dels triomfs de la creació del nou Estat ―enaltiment que havia caracteritzat la generació literària anterior― i advoquen per la simplicitat, l’experiència individual i la crítica social sense gens d’autocomplaença, com podeu veure en aquesta àmplia antologia, tots els poemes de la qual es presenten per primera vegada en català.
A més de la seva vasta obra en poesia, Amijai va escriure dues novel·les, contes curts, llibres infantils i una obra de teatre. Molts dels seus poemes van ser musicalitzades i formen part del patrimoni cultural israelià.
Amijai va imprimir a la poesia hebrea un canvi substancial: va utilitzar un llenguatge simple, gairebé col·loquial, barrejat amb metàfores precises i poderoses, i amb cites bíbliques i talmúdiques.
Un dels seus temes preferits va ser Yerushalaim, ciutat on va passar la major part de la seva vida. També va escriure sobre la guerra i de la pau, de l’amor i de les enyorances, entre altres temes. Va descriure les vivències del nostre món de manera senzilla i alhora profunda.
Va rebre el reconeixement internacional i va ser nomenat Doctor honoris causa en universitats europees i nord-americanes. Entre els seus nombrosos premis es destaquen el Premi Bialik (1976) i el Premi d’Israel a la seva trajectòria (1982).
La seva obra va ser traduïda a trenta-tres idiomes i integra nombroses antologies i llibres de text.