VÍDEO-LECTURA
POEMA
| Suite empordanesa |
|---|
| S’alenteix el silenci entre les branques tendres dels pollancres. Sento les notes d’aquesta música una tarda de juny, les veus dels dotze instruments de corda, la melodia concertant, violins i violes sota la volta romànica dels arcbotants. Un concert de cambra de Mozart i després, una Suite empordanesa, —aquella cançó de bressol catalana— «la Marededéu quan era xiqueta…» La dolça veu dels arquets i el silenci que queda quan cessa la música, diries que és el vol del vent o l’aigua del Fluvià que canta i sents l’espígol que perfuma l’aire sobre la claror groga dels camps… |
| Del llibre: ÀRIA PER A UNA SOLA CORDA Pròleg de MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ Finalista 1er. Premi JORDI PÀMIAS 2009 de Guissona Pagès Editors, 2011 |
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
ÀRIA PER A UNA SOLA CORDA és un llibre que resulta paradigmàtic. Des del seu mateix títol, i a través dels trenta-tres poemes que el componen, hi descobrim un llibre perfectament divers però no gens dispers, on tots els pretextos poètics conflueixen, com les nombroses deus que acaben constituint el cabal d’un riu, en una intensa i emotiva passejada per una galeria de vivències que ens condueixen sempre a la recerca de la bellesa. I és que, efectivament, l’autora ens obsequia el fruit d’una mirada poètica sobre la bellesa del món, però no es tracta pas d’una bellesa vàcua, sinó plena de calidesa humana; per això és una poesia que ens acompanya i ens reconforta.
REFERÈNCIES
Article de Miquel-Lluís Muntaner: ‘Isabel Oliva, la poeta centenària’ a NÚVOL
Article de Aniol Costa-Pau a ARA-LLEGIM
BIOGRAFIA
Isabel Oliva Prat (Girona, 1924) ha treballat de mestra a diverses escoles de l’Empordà i en els darrers anys abans de la jubilació al CEIP Font de la Pólvora de Girona.
Ja de gran comença a escriure poesia amb una gran regularitat, la qual és reconeguda amb diversos guardons a certàmens i premis literaris, entre d’altres el Premi Guillem Viladot (2001) per Clau de silenci, el Rafael Sari de l’Alguer (2001) per Alfacs desolats o el M. Oleart d’Alella (2002) per Fil de vidre. Ha publicat els reculls Terra de fang (2000), Jardí retrobat (2002), Fil de vidre (2003), L’instant de l’àngel (2004), Contrallum amb orquídia (2005), Col·leccionista de tardes (2007), L’estoig del violí (2008), Ària per a una sola corda (2011), L’obrador del vitraller (2011), La capsa carmesí (2012) i Les guardes del ventall (2012). També ha format part dels volums col·lectius El fil de sorra (2005) i El corriol de les paraules i sis reculls més (2013).