VÍDEO-LECTURA
Deixa el teu comentari aquí:
EL POEMA
| EL CAMÍ DE PUJADA PARTEIX DE LA TERRA |
|---|
Per més que el foc atiat pel vent calcini boscos i garrigues, artigui la terra dels instants i cremi el temps dels homes, l’aigua roda i roda del cel al pou i del riu al núvol. Si a penes som brins d’herba, quin mur de creences i de fes, quina bardissa de mots, quina arbreda de desigs i conviccions arrecera el nostre esperit? Som l’ombra de quin sol? o de quina fosca? Som l’ombra de quina llum? o de quin no-res? De tot aquest afany de viure aquí i enllà d’enllà, l’incendi de les pors en farà cendra, escalf o foc? Qui sap si som l’aigua que roda i roda del cel al pou i del riu al núvol. |
| Del llibre: REFER EL NO-RES PAGÈS Editors, 2023 |
REFERÈNCIES
Ressenya de Santi Borrell a LA VEU DELS LLIBRES
Article de Cristina Vilà Bartis al Diari EMPORDÀ
Entrevista d’Eduard Batlle a NÚVOL
EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIA
Josep Maria Sala-Valldaura neix a Gironella (Berguedà) el 30 de març del 1947. És poeta, assagista i professor. Va fer estudis de Filologia que més tard va ampliar a Anglaterra. Ha estat catedràtic d’institut i, actualment, exerceix com a catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Les seves primeres publicacions pertanyen al gènere de la poesia, llibres com Tot extrem voler (1977) o Camp d’esvorancs (1980) ens parlen ja d’un escriptor que s’ha marcat un camí de renovació i recerca. Aquesta decisió creativa coincideix amb un moment de la poesia catalana en què comencen a posar-se les bases per a l’eclosió de la generació dels 70. Dins de la seva obra poètica hi ha diverses fites, com ara el llibre En aquest dau del foc, que va rebre el 1987 el premi Cavall Verd de la Crítica, o el seu penúltim llibre, Cardiopatia (1999), una visió que combina amb mestria la barreja entre classicisme i modernitat que ha estat sempre el referent de la seva poesia. Altres llibres seus es podrien destacar en aquest gènere, com ara Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Però a més de la trajectòria poètica, una de les més suggeridores de la generació dels 70, s’ha de ressenyar la seva activitat com a crític literari i com assagista, en ocasions de la seva pròpia època. El gener del 1980, tres mesos abans de l’antologia de Joaquim Marco i Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tant marcaria la seva generació, va veure la llum l’antologia temàtica Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Feta en col·laboració amb Vicenç Altaió, s’hi estudien, a partir dels poemes d’una nombrosa nòmina d’autors, els principals interessos poètics del moment. Aquests estudis van tenir continuació al llarg dels anys, com es pot comprovar als articles i assaigs publicats a L’agulla en el fil (1987), que reuneix els seus estudis sobre el gènere després de l’antologia esmentada, tant des d’un punt de vista global com d’anàlisis particulars dels autors. La seva particular relació creativa amb Vinyoli ha suposat també un llibre on estudia els trets fonamentals del poeta: Joan Vinyoli (1985).
Sala-Valldaura ha publicat també el llibre A la vora del pou, textos que en el seu conjunt s’acosten a la novel·la i que s’avancen a les tendències narratives actuals. Altres aspectes literaris han merescut la seva atenció, en especial la literatura del segle XVIII i la poesia de postguerra. D’entre les publicacions sobre aquest tema destaca La fotografía de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Com a traductor ha fet versions de David Hume, Rousseau, Julien Gracq i, amb Nathalie Bittoun Debruyne, de Jules Verne, entre altres. També ha col·laborat en premsa, La Vanguardia, Avui, Serra d’Or… i en molt diverses publicacions. La seva obra ha estat guardonada amb premis com el Joanot Martorell, el Serra d’Or o el Cavall Verd. El 2014 el Cénacle Européen Francophone li concedeix el Prix Ovide 2015 en la categoria d’autor estranger traduït al francès.

Margarita, moltes gràcies a tu per seguir-me!!
Una forta abraçada!!
Gràcies TORNAVEU!
Hola Margarita. Li faig saber al Josep Maria el teu comentari. Moltes gràcies per seguir el Tornaveu!
L’he deixat
El tornaré a escoltar. Preciós , i millor la teva veu una mica presa. Com és sempre.
Fantàstic, com el teu llibre i com tu, estimat Pep.
Fantàstic, com el llibre i com tu. Gràcies, Pep.