Del llibre CONTRA LA MORT (Edicions PROA, 2011). També inclòs en el llibre AVUI ÉS SEMPRE – Poemes escollits (Edicions PROA, 2022)
EL LLORER
Era un arbret domèstic, poca cosa;
jo veia un llorer mític i pagà;
tu deies: si creix massa farà nosa.
L’hivern de les grans neus el va gelar;
li van caure les fulles, i l’escorça
leprosament penjava del seu tronc;
i, repelat, sense verdor ni força,
semblava, de tan sec, palla de jonc.
El llorer va aferrar-se a l’agonia,
amb el fred a la saba per conhort
– així un amor glaçat desglaç volia,
fent el cor fort per allargar la mort.
A penes sensitiu, feliç ignora
l’arbre que serà foc, fum i passat,
i com que no té temps, ni tem ni enyora:
la fusta no demana pietat.
Entrevista d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre AQUÍ
