Aquí seia jo, esperant, esperant, – talment res,

més enllà del bé i del mal, assaborint adés la llum,

adés l’ombra, quan tot era joc,

tot llac, tot migdia, tot temps sense destí.

I de sobte, amiga meva! Un esdevingué dos –

– i Zaratustra va passar davant meu…


Traducció: Enric Umbert-RexachJessica Zuan



Torna a la pàgina principal