VÍDEO-LECTURA
EL POEMA:
| Sils-Maria | Sils Maria |
|---|---|
| Hier saß ich, wartend, wartend, – doch auf Nichts, Jenseits von Gut und Böse, bald des Lichts Genießend, bald des Schattens, ganz nur Spiel, Ganz See, ganz Mittag, ganz Zeit ohne Ziel. Da plötzlich, Freundin! wurde Eins zu Zwei – – Und Zarathustra ging an mir vorbei… | Aquí seia jo, esperant, esperant, – talment res, més enllà del bé i del mal, assaborint adés la llum, adés l’ombra, quan tot era joc, tot llac, tot migdia, tot temps sense destí. I de sobte, amiga meva! Un esdevingué dos – – i Zaratustra va passar davant meu… |
Del llibre: DIE FRÖHLICHE WISSENSCHAFT (La Gaya Scienza), 1887
Traducció al català: Enric Umbert-Rexach i Jessica Zuan
ALTRES LLENGÜES:
El poema ‘Sils-Maria’ traduït a 20 llengües:
Mural a la Nietzsche Haus amb les 20 traduccions, entre elles el català
ELS LLIBRES:
(La Gaya Scienza), 1887
Quaderns Crema, 1999
Editorial Laia
SEMBLANÇA:
Fragments del llibre Ecce Homo:
- «Zaratustra va ser el primer a advertir que l’autèntica roda que fa que les coses es moguin és la lluita entre el bé i el mal –la transició de la moral al que és metafísic, com a força, causa, fi en si, és obra seva»
- «La concepció bàsica de l’obra, la idea de l’etern retorn, aquesta fórmula d’afirmació més elevada que es pot aconseguir, pertany a l’agost de 1881; està escrita en un full de paper, amb el peu de foto: ‘6000 peus més enllà de l’home i del temps’. Aquell dia caminava pel bosc del llac Silvaplana I em vaig aturar en un poderós bloc en forma de piràmide no gaire lluny de Surlei. Aleshores em va venir aquesta idea.»
Comentaris de Werner Stegmaier:
- “El primer esborrany del poema ‘Sils-Maria’ va se escrit a Rappallo en 1882, amb un primer títol de ‘Porto Fino’. En la versió definitiva, anava seguit del poema ‘Nach neuen Meeren’ (Cap a noves mars).”
- “El poema no tracta sobre el poble de Sils-Maria. Allà se li va ocórrer l’esquema d’Així va parlar Zaratustra i la idea de l’etern retorn del mateix.”
- “L’amiga del poema no és Lou Andreas Salomé, amb la qual feia temps que no parlava, sinó més aviat Meta von Salis, que el visitava sovint a Sils.”
NIETSZCHE HAUS
Sils im Engadin/Segl és un municipi suís en el districte de Maloja en el cantó suís de Grisons. Situat en l’alta vall d’Engadin, Sils està entre el llac Sils i el llac Silvaplana, al peu del Piz Corvatsch i el Piz la Magna. Sils va hostatjar Friedrich Nietzsche als estius, entre 1881 i 1888. La casa on va viure ara és un petit museu. Hermann Hesse també va visitar Sils.
REFERÈNCIES:
‘Perill! El superhome de Nietzsche és aquí’, per Ignasi Aragay a ARA-LLEGIM
‘El Nietzsche más desconocido: vida y poesía’, per Carlos González Serrano a EL VUELO DE LA LECHUZA
‘Nietzsche, poesia y verdad’, per Juan Luís Vermal a RACO.CAT
Poesies de F. Nietzsche en traducció de Manuel Carbonell a MAG-POESIA
BIOGRAFIA
Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof i filòleg alemany. Va néixer en Röcken el 15 d’octubre de 1844 i va morir en Weimar el 25 d’agost de 1900.
Considerada una de les figures més rellevants de la filosofia moderna, Paul Ricoeur el va definir com un dels tres mestres de la “sospita”, al costat de Marx i a Freud, ja que va qüestionar tots els valors morals tradicionals en introduir conceptes com la voluntat de poder, el superhome, l’etern retorn i l’esperit dionisíac.
Fill d’un pastor evangèlic, va créixer en un ambient marcadament femení, sota la influència de la seva mare i la seva germana Elisabeth. Encara que va començar a estudiar teologia, va abandonar aquesta carrera per a centrar-se en la filologia, i amb només 25 anys ja era catedràtic en la Universitat de Basilea. Fascinat per les possibilitats de l’art i de la música, i gran admirador del compositor Richard Wagner, va escriure la seva obra El naixement de la tragèdia, concebuda inicialment com a estudi filològic però que va resultar ser una complexa anàlisi estètica i moral de la representació de l’art.
Nietzsche va criticar durament la tradició judeo-cristiana, i, influït per Schopenhauer, es va acostar cada vegada més a un nihilisme que rebutjava els transcendentals morals i espirituals, si bé d’una manera més optimista i constructiva que aquest mitjançant la seva perspectiva vitalista. Després de la seva ruptura amb Wagner en presentar aquest l’òpera Parsifal, es torna cada vegada més crític envers l’art i la metafísica, desenvolupant les seves idees en obres revolucionàries com Així va parlar Zarathustra.
Va patir diverses malalties i desordres mentals i va estar en diversos sanatoris fins a retirar-se finalment amb la seva germana Elisabeth fins a la seva mort.
Margarita, un poema molt simbòlic!
Molt bo, per mi.